La legislació sobre jocs i apostes vigent fa quaranta anys autoritzava les entitats culturals, associatives i esportives sense afany de lucre a obrir sales de bingo per contribuir a finançar les seves activitats. I a recer d'aquesta normativa van començar a proliferar. Aquells dies la Casa Navarro-Aragonesa de Manresa projectava obrir una d'aquestes sales per aconseguir diners, tant per millorar el seu local com per finançar noves activitats. Aquesta entitat de dos-cents associats no s'hauria de preocupar de res: un manresà resident a Casp, Salvador Sala, que ja feia rutllar sales de bingo a Casp i a Saragossa, es cuidaria de la inversió i del funcionament. L'entitat regional només hauria de posar-hi el nom i participar en els beneficis. Durant una colla d'anys, aquest truc va ajudar a finançar una entitat com Ampans i un club esportiu com el Bàsquet Manresa. Però els veïns del barri no ho veien tan clar, i fins i tot van aparèixer pintades que ho deixaven ben palès, i l'Associació de Veïns Plaça Catalunya va manifestar la seva oposició en un escrit al Govern Civil en el qual, a més, qüestionava l'enquesta entre els veïns que l'Ajuntament deia que hi estaven a favor.
