Acuditaire de primera hora en aquest diari, el solsoní Pep Mia apareixia a la portada del 10 de febrer del 1979 amb un acudit sobre la campanya electoral de les legislatives convocades per a l'1 de març. S'hi veia un adult i un infant en un carrer, davant una paret totalment coberta de cartells electorals de diferents partits, des de terra fins arran de balcó, amuntegats els uns sobre els altres, i el marrec deia: «Pare, no trobo la porta d'entrar a casa!». El pare, mentre començava a caure d'esquena, exclamava: «cofoia!», que era la interjecció habitual dels acudits de Pep Mia. La informació que acompanyava el dibuix aportava l'argumentació convenient en un to seriós: «L'home del carrer es demana si falten espais per a enganxar-hi pasquins, quan contempla les successives tapades que sofreixen aquells que ja han començat a fer campa-nya». Afegia que aquest cop s'esperava una mica menys d'empastifada que dos anys abans. Quatre dècades més tard només empastifen els partits més petits, i quasi per tradició, perquè les parets d'aquest segle són les xarxes socials i els pasquins són els memes més o menys imaginatius.
