En els temps de les monarquies feudals i de les absolutes, un delicte que no podia esperar pietat sinó càstig salvatge sense judici just era el d'atemptar contra la persona del rei. El desembre del 1492, un tal Joan de Canyamars, pagès de remença, va abraonar-se a Barcelona sobre el rei Ferran («el Catòlic») amb una espasa i li va fer sang. Capturat, al cap de pocs dies fou sotmès al suplici públic d'amputacions successives de viu en viu: ara li arrencaven una mà, ara un ull, ara l'altra mà, ara l'altre ull i un braç, mentre el passejaven pels car-rers seguint l'itinerari de la processó de Corpus. «Així anant lo desmembraren llevant-li adés un membre, adés un altre, fins a treure-li lo cervell: així el feren morir penant que era cosa de pietat», segons va explicar en aquell temps el cronista Miquel Carbonell.

Amb les revolucions burgeses, les monarquies van perdre el seu estatus tant de poder com de referència absoluta, però no foren directament substituïdes pel poble, pel demos de la democràcia, sinó per una nova entitat a la qual es va dedicar un devoció semblant: el concepte de nació, equiparada de forma natural amb l'Estat. Era l'aburgesament de «l'Estat soc jo» de l'absolutista Lluís XIV. Però, qui era la nació? «Nosaltres», van dir a cor les classes dirigents de la societat en transformació, del capitalisme incipient, del funcionariat creixent, i de l'aristocràcia romanent. La nació no era el poble perquè la nació era un concepte superior a la suma de les simples persones. I en defensa de la nació, règims dictatorials i democràcies restrictives enviaven les simples persones a matar i morir a les guerres.

Avui, al Regne d'Espanya, la Constitució comença amb la frase «La Nació espanyola...», i recorda que ella mateixa «es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació». La «sobirania nacional», diu, «resideix en el poble», com abans havia residit en el monarca. Fixem-nos que no parla de «sobirania popular». La nació és anterior i superior, i persistirà en la Història.

En el discurs d'ahir, la Fiscalia va recordar-nos que la seva missió en el judici del Procés no era tant demostrar l'existència d'il·lícits concrets comesos en dies concrets per persones concretes, com defensar l'Estat en el qual s'encarna la nació, amenaçada per les actuacions dels independentistes. Imperdonable delicte de lesa majestat contra la persona de la nació espanyola. Que es calcin.