La voluntat d'Adif i Renfe de reprendre la circulació de trens a la línia de Manresa a partir d'ahir al matí va quedar estroncada per la negativa del sindicat de maquinistes (Semaf) a treballar en una via on «existeix risc greu i imminent de poder produir-se accidents de circulació iguals o semblants» al que ha causat una víctima mortal i mitja dotzena de ferits greus. Si els maquinistes treballen amb normalitat a totes les altres línies de Rodalies, no hi ha dubte que la raó de la seva negativa és alguna especificitat de l'R4. El sindicat hauria de complir el seu deure de servei públic i aclarir quina és aquesta especificitat. Sabem, tal com aquest diari va explicar ahir detalladament, que la 4 és l'única de Rodalies que no té un sistema que atura automàticament els trens que avancen en sentit contrari al que els correspon. Adif afirma que haver disposat d'aquest sistema no necessàriament hauria evitat l'accident. Però potser sí. A hores d'ara, els experts i els responsables de la línia saben sobradament què va passar. Si no ho diuen, ho amaguen. Pitjor, impossible.
