Alguns CDR (Comitès de Defensa de la República) han tornat a escampar fems, excrements i altres detritus a les portes de molts jutjats de Catalunya. Els magistrats i els funcionaris s'ho han trobat quan han acudit a impartir justícia i crear burocràcia diversa. Per aquí, a Manresa i a Berga, van despertar-se amb tota mena d'elements repugnants als seus accessos. No és la primera vegada que passa i arran d'aquestes accions, el TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya), fent ús de les seves atribucions legals, ha donat una ordre d'obligat compliment per tal de protegir-los tots durant les 24 hores del dia. Els Mossos hauran de destinar-hi més de 400 agents per cobrir els tres torns en els 60 jutjats del país. Tot un desplegament. Amb un to paternalista, el redactor d'aquest requeriment es lamenta que s'hagi tardat massa temps a prendre mesures per protegir-los i manifesta que en cas que els agents catalans no siguin capaços de fer aquesta tasca, ho encarregaran a la Policia Nacional o bé a la Guàrdia Civil. Acusen de deixadesa preventiva amb paternalisme. Els togats amb punyetes volen protecció presencial i permanent. Com tothom, reclamen seguretat al seu lloc de treball i per extensió en la seva vida privada. És comprensible. Tots pretenem el mateix: estar segurs, sentir-nos protegits en cas de situacions de risc, d'ofensa o de perill davant de vàndals, lladres, delinqüents i persones hostils que volen atacar-ne altres per raons polítiques, socials o econòmiques. De fet, ells són persones normals com qualsevol de nosaltres. Voldria pensar que ho tenen clar i actuen professionalment en conseqüència.
Quan han ordenat destinar tants agents a fer guàrdia a les portes dels palaus de la llei han pensat sobretot en les seves necessitats. El corporativisme no els ha fet tenir en compte que els uniformats estan limitats d'efectius. Manquen noves promocions. Els proposo un joc innocent: mirin de trobar un agent de menys de trenta anys. De fet, és un exercici trampa. No el trobaran. No n'hi ha cap. Tots tenen més edat. Mirar-se al melic no els ha permès tenir en compte que a la Catalunya profunda, rural i disseminada els agents destinats a cada territori són molt limitats. Costes amunt, a Solsona només hi ha una patrulla per a tota la comarca. Fa una setmana que està ancorada a l'edifici judicial i s'hi quedaran per una bona temporada. A Berga n'hi ha dues per a tots els pobles. Una està destinada ara a prevenir que uns ter-ribles tornin a dipositar merda a les portes dels tribunals. És a dir, que davant d'uns fets denunciables però de gravetat menor s'han mirat al mirall i s'han ubicat per sobre de ciutadans que puguin ser objecte d'un atracament, d'un abús o d'una emergència greu o vital. Els sindicats policials han lamentat aquesta ordre però no poden fer altra cosa que acatar-la. Com sempre. I els agents plantats per allà no poden abandonar el seu lloc si hi ha una emergència sense el permís exprés dels comandaments.
Imaginem-nos una situació similar en un altre àmbit gremial. Sé que és una comparació un pèl recargolada però novel·lem amb el Col·legi de Metges donant l'ordre executiva al seus associats d'atendre primer els seus familiars i després tota la resta de ciutadans. Per impensable no mereix cap valoració. Tot queda en unes accions simbòliques i contra de la salubritat que passen al davant d'un robatori. Falten 2.000 nous agents i als actuals els fem fer serveis preventius als edificis judicials. No vull ni pensar que els lladres, sempre atents, puguin creure que amb menys presència al carrer sigui el moment per fer créixer encara més les crescudes estadístiques de delictes contra la propietat privada.
