Costa molt poc figurar ser «progre», i estar al dia sent ecologistes i respectuosos amb el medi ambient, però si no badem ens ho podem mirar des d'un altre angle de visió. He esmentat que costa poc figurar, segurament és més difícil ser-ho. Anava donant voltes en relació amb les diferents accions que es duen a terme sobre posar traves als cotxes en què els motors van amb benzina o bé gasoil, amb la creença que el cotxe elèctric és net quant a emissions.

Cada vegada més, per raons ètiques derivades de la conscienciació pel canvi climàtic i per la contaminació ambiental, les persones busquen embrutar menys el planeta i l'atmosfera; segons el Fòrum Econòmic Mundial, l'any 2017 es varen vendre més d'1 milió d'unitats de cotxes elèctrics a tot el món, un rècord, amb una pujada respecte a l'any anterior d'un 57%, i segurament augmentarà de manera exponencial al 2018. D'aquest més d'1 milió, el 66% ja eren cotxes totalment elèctrics, la resta, híbrids. Aparentment, tot bé, si no fos que el mateix organisme ens avisa que per construir les bateries de liti un component necessari i clau és el cobalt.

I les bateries de liti són part indispensable per als cotxes elèctrics, els ordinadors portàtils, els smartphones... i altres. Uns 2/3 de les reserves de cobalt es troben a la República Democràtica del Congo, i a les seves mines hi trobem menors treballant per un sou que té una forquilla entre 3,5 i 10 dòlars al dia, en condicions laborals penoses, cavant sota el terreny i a camp descobert amb rases sense una estructura segura, amb roba inadequada, traginant pesos excessius, amb horaris llargs, vaja, una explotació de menors i adults en tota regla. En termes de país, l'RDC té una renda per capita de 481 dòlars a l'any. No es correspon el preu de l'esforç i el preu d'extracció amb el preu del mineral cobalt en els mercats internacionals; de nou ens trobem amb un exemple prou conegut en altres casos.

El misteri de l'electricitat que tenim contractada es divideix en dos, la factura en si mateixa i el que, malgrat la publicitat que rebem i segons la companyia que sigui, més d'una tercera part de l'electricitat està produïda o bé pel carbó o hidrocarburs o una altra font no tan neta. O sigui, que el cotxe elèctric no embruta, als nostres ulls, malgrat que necessita que nens i persones emmalalteixin, amb asma, disfuncions de tiroides, cardiopaties, i provoca un bucle de misèria que causa més malalties, menys esperança de vida i... tornem a més misèria. O sigui, que el cotxe elèctric no contamina, als nostres ulls, malgrat que en algun lloc l'atmosfera no és ben neta.

Heus aquí per què, si senyalem amb el dit la Lluna, ens quedem mirant el dit; heus aquí per què un 80% dels determinants de salut estan fora del sistema sanitari; heus aquí per què ens és més fàcil fer donatius a qualsevol ONG que ser conseqüents (ai las!, els sentiments de culpa els netegem amb facilitat), podríem anar estudiant els costos en salut i el sofriment (un intangible) causat pel desenvolupament ecològic? Del cotxe elèctric, no badem.