Oriol Junqueras va proclamar ahir, davant el Suprem i davant l'opinió pública espanyola, el següent: «Abans que independentistes som demòcrates, i abans que demòcrates som bones persones».

Ignoro si a la plaça de la Reforma de Manresa es conserva aquella pintada que deia: «les nenes bones van al cel, les dolentes van a tot arreu». Potser la bondat portarà Oriol Junqueras al cel dels cristians, espero que d'aquí a molts anys, però de moment les seves conviccions, els seus actes, els seus errors i la força superior de la part contrària l'han dut quinze mesos a la presó. La convicció en la pròpia bondat no és cap garantia en el trànsit per la vall de llàgrimes que és la vida mortal.

També caldria delimitar a quin «nosaltres» es refereix Junqueras quan usa el plural: «som bones persones». Conec independentistes d'ERC que són excel·lents persones, bondadoses de mena, però també me'n venen al cap alguns que no ho son tant. La humanitat és imperfecta. En tot cas, com a mínim parlava d'ell mateix, ja que en aquest procediment està en joc la seva llibertat.

Junqueras va tenir la bondat de negar-se a respondre a les acusacions. Si fos una mala persona, hauria acceptat el repte, i qualsevol que l'hagi vist debatre coneix la seva capacitat antològica per derrotar l'oponent. Les acusacions haurien quedat desmanegades. Però va renunciar a aquesta maldat, i en lloc de fer sang va preferir pronunciar una de les entretingudes conferències de professor entranyable, oscil·lant entre la tendresa i l'entusiasme.

Un os amorós, un peluix de mida natural que convida a l'abraçada entre murmuris de «jo també t'estimo». Les xarxes independentistes bullien d'entusiasme, i els aplaudiments ressonaven fins i tot a Waterloo. Aquest és l'enemic del poble espanyol? Aquest és el dimoni d'ullal recargolat? Escoltant-lo, qualsevol entén que les seves demandes són d'allò més raonables, i que no es menja els nens ni emmetzina els pous.

Encara més: el gran enemic d'Espanya diu que estima Espanya, i que li desitja el millor. Des del veïnatge, naturalment. És del parer dels nord-americans que han creat la dita «les bones tanques fan bons veïns»

La fiscalia i les acusacions intentaran demostrar que l'os amorós és en realitat una fera ferotge que llança muralles humanes a esclafar policies armats i cuirassats, però la imatge d'ahir ja ha quedat fixada.