Manresa, Cor de Catalunya i capital de facto de la Catalunya Central, és referent en molts aspectes. Indiscutiblement ho seria en el de la Cultura, l'Esport, la Salut i l'Universitari, àmbits en els quals destaquem de forma important a partir d'unes institucions, entitats, clubs... capaços de generar al seu voltant uns ecosistemes potents, estructurats i referencials a escala de país.
Manresa destaca també en altres aspectes, i tenim la ferma convicció que amb el treball adequat i ben orientat pot esdevenir «també» una ciutat que ocupi un lloc significatiu en el complex panorama turístic global. Tenim recursos suficients que, si som capaços de convertir en bons productes, i a la vegada aquest producte el sabem vendre, definitivament aquests ens posicionen de manera prou suficient per ser tinguts en compte a l'hora de parlar de destinació turística homologable.
Com explica el Pla de Màrqueting Turístic de Manresa recentment presentat, els nostres recursos s'identifiquen amb dos conceptes importants però no exclusius: patrimoni i entorn natural; i dos més que ens singularitzen: ubicació geogràfica i petjada ignasiana. Manresa gaudeix d'un patrimoni cultural de notable nivell, definit bàsicament per la Seu, la Cova, el Museu del Barroc i la petjada modernista, i alhora pot oferir també un entorn natural molt atractiu, amb una horta que ens brinda uns excel·lents productes quilòmetre zero i una DO Pla de Bages humil pel que fa a la magnitud però d'una qualitat extraordinària pel que fa als seus vins i cellers. Sense oblidar l'oli, nou actor del sector gastronòmic que creix amb vigor i força.
Els recursos singulars, aquells de què només gaudim nosaltres, tenen a veure amb dos fets que ben travats tenen una importància ben significativa. La centralitat física és un actiu important que ens posiciona a menys d'una hora d'un mercat -Barcelona- que atrau anualment gairebé 11 milions de visitants. També a una hora podem gaudir de les excel·lències del Pirineu o de les costes Brava i Daurada. Això, en si mateix ja és un privilegi que cal saber treballar adequadament.
L'altre recurs diferencial és la petjada que Ignasi de Loiola va deixar a Manresa fa prop de 500 anys. Una petjada que ens parla d'espiritualitat, de transformació, de religiositat i d'evolució personal i col·lectiva. Conceptes tots ells ben vius i que encaixen de manera significativa en un segle XXI on els tambors del canvi sonen amb la mateixa intensitat que ho feien al segle XVI. Aquests quatre elements, aquests potencials, ens definirien clarament com a destinació de primera divisió.
El següent pas és endegar el procés necessari per convertir-los en un bon producte. Això vol dir inversió, en talent i en obres. Una inversió intel·ligent que de la mateixa manera que ha posat en marxa una Oficina de Turisme musculada i capaç d'entomar el repte proposat, identifiqui els dèficits evidents i hi posi remei de forma clara i decidida.
Carrers nets, façanes endreçades, comerços atractius, equipaments visitables... feina i més feina que de forma constant i coherent s'ha de traduir en una ciutat més atractiva, amable i acollidora. Una ciutat que el visitant abandoni amb ganes de tornar-hi i de recomanar-la a partir d'una magnífica experiència integral que hi haurà pogut viure.
Entenem l'escepticisme que aquesta aposta pot generar en una part de la ciutadania, de fet, és comprensible perquè venim d'un model de ciutat on el turisme ni hi era ni se l'esperava. Però en coneixem les febleses i sabem com convertir-les en oportunitats.
Ens cal perfilar i millorar encara molt més aquests recursos esmentats, és necessària una bona estratègia de comunicació, treballar per una fidelització constant de les visites, endegar una comercialització intensa i d'interès per als agents del sector, i tot plegat amarar-ho de constància i mètode amb el benentès compartit que una destinació turística és com una carrera de fons, amb estratègies sostingudes i adaptació constant a les demandes del mercat.
Manresa ha fet els deures, i els continua fent... més i millor!
