Hem tingut dos accidents a la línia de tren en menys de tres mesos, en el primer tot indica que va tenir molta rellevància la naturalesa, en el segon tot fa pensar que han estat diverses errades humanes.
Abans de res, vull donar el condol a les famílies dels traspassats i expressar la meva solidaritat amb els ferits, a qui desitjo una ràpida recuperació.
Regió7, en la seva edició de diumenge, en un editorial contundent, exigia la total transparència en la informació en referència a l'accident de divendres a tarda, el titulava «Respostes ara». En la mateixa edició es recollien les declaracions del ministre, que atribuïa l'accident «un encadenament d'errades humanes», alhora que reconeixia la necessitat de modernitzar la xarxa ferroviària.
En l'edició de dimarts, en el mateix article on es parlava de l'absència del sistema de frenada automàtica, responsables d'Adif concretaven «les distintes errades humanes» i textualment deia «per què es va produir un canvi d'agulles a Manresa que va permetre que un tren entrés a la via en sentit contrari i per què aquest error no va ser aparentment detectat ni pel conductor (que no es va aturar) ni pel personal de l'estació de Manresa ni pel Control de Trànsit Centralitzat (que haurien pogut avisar telefònicament)». Aquestes són les causes de l'accident, el grau de responsabilitat de cadascun dels implicats el decidiran els tribunals.
Cal agrair la rapidesa amb què s'han fet públiques les múltiples causes humanes de l'accident. A partir d'aquí serà molt difícil aprofundir-hi, atès que els enregistraments de les converses entre els diferents combois i el Centre de Control estan sota control judicial, i per l'altra banda, es fa difícil que les persones implicades facin cap declaració, a cap de les investigacions en curs -ADIF, Renfe o l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària. És més que probable que només parlin davant del jutge. Fins que no s'aixequi el secret de sumari difícilment podrem aclarir gaire més.
Sí que ADIF, si vol ser transparent del tot, i per tranquil·litat de tots els usuaris, ha de respondre algunes preguntes més, unes de rellevants i altres menys.
La primera i fonamental, el canvi d'agulles el pot fer el sistema automàticament sense intervenció del Centre de Control?.
Els desviaments, un cop passat el tren, tornen a la seva posició original? O ha de ser el Centre de Control qui ho ha de fer?
I una darrera, intranscendent per a aquest accident, però molt rellevant políticament, per què la línia R4 en el seu tram Terrassa-Manresa no té un sistema de bloqueig automàtic?
Les dues primeres són extremadament transcendents, ja que si el que ha fallat és el sistema electrònic es fa del tot necessari d'aturar tot el sistema ferroviari fins que no es tingui clar que no pot tornar a passar.
La darrera, que molt poc té a veure amb l'accident -el sistema telefònic s'ha mostrat històricament tan segur com qualsevol altre- però sí que té a veure amb la poca rellevància que es dona a aquest tram.
Soc conscient que entre Terrassa i Manresa només hi ha canvis d'agulles a Sant Vicenç, Castellbell i a l'antiga estació d'Olesa. Alhora també soc conscient que hi ha els Ferrocarrils de la Generalitat que ofereixen el servei a Barcelona pel Llobregat. També soc conscient que el nombre de viatgers de la línia és reduït, en referència al conjunt. Per altra banda, soc molt conscient de l'elevat cost que tindria refer tot el traçat per adequar- lo als temps actuals. Però tot això no justifica, en cap cas, la baixa inversió en manteniment i en inversió de reposició en aquesta línia.
Fa molts anys que les administracions, els agents socials i el conjunt de la societat d'aquest territori reclamem més inversió en aquesta línia. M'agradaria pensar que aquests dos desgraciats accidents en poc menys de tres mesos serviran perquè el nostre tren passi a ser prioritari.
