Estic convençut que, abans que s'acabi aquest segle, els tractats internacionals i les constitucions nacionals recolliran i protegiran els drets dels animals, de la mateixa manera que avui ho fan amb els de les persones, alhora que els ajuntaments tindran regidories dedicades a aquest col·lectiu, les ciutats i els països estaran curulles d'entitats i serveis enfocats a ells, i no hi haurà partits animalistes perquè tots ho seran. Potser existeixi fins i tot un consens social prou ampli per abandonar -prohibir?- el consum de carn i peix...

En tot cas, reconeguem o no algun dia que els animals tenen un valor i una dignitat que hem de respectar (com deia Gandhi: «Un país, una civilització, es pot jutjar per la manera com tracta els seus animals»), almenys podem, ja avui, aprendre molt d'ells. Perquè sovint són els animals que ens mostren el bon camí. I és que, en paraules de Hubbleton: «L'home és un animal racional, però no un animal raonable». Som tan poc raonables que -en frase feliç de Mark Twain- «som l'únic animal que mengem sense tenir gana, bevem sense tenir set i parlem sense tenir res a dir».

Però deixem les misèries humanes i centrem-nos en la saviesa animal. En tenim moltes evidències. Per exemple, els gossos, el prototip d'ésser viu lleial, agraït i que amb poc és feliç. No és sorprenent, doncs, que fa 2.300 anys Diògenes ja declarés: «Com més conec la gent, més m'estimo el meu gos». De fet, els filòsofs cínics com Diògenes eren anomenats «gossos» pels seus conciutadans, la qual cosa per a ells era un gran honor...

O pensem en les gaseles, mestres en l'art de viure en el present. Hauríem de copiar la seva envejable intel·ligència, que consisteix a preocupar-se només quan n'hi ha motius de veritat, i prestar atenció i viure cada moment.

O fixem-nos en les formigues i les abelles, paradigmes del treball en equip i del sentit de comunitat. Essent animals tan petits i fràgils, en canvi, aconsegueixen culminar obres extraordinàries i constituir societats increïblement complexes i ben organitzades. El seu secret? L'esperit grupal; la laboriositat i constància; i l'especialització cooperativa i el sacrifici pel bé del grup -allò d'«una per a totes, i totes per a una».

Tres exemples de centenars de possibles. Conclusió: deixem de mirar els animals per sobre de l'espatlla i reconeguem que, en alguns sentits, i encara que sigui per pur instint, ens ofereixen lliçons valuoses. Els animals no maten per diversió ni per cobdícia; els animals, com va dir aquell, «són bons amics, no fan preguntes i tampoc critiquen»; i els animals, al cap i la fi, ens recorden el nostre modest origen com a espècie afortunada en el joc de l'evolució.