El judici és el gran esdeveniment de la setmana. L'expectació ha estat màxima i la quantitat i qualitat de la informació que qualsevol ciutadà interessat n'ha pogut tenir ha estat ingent. Devia fer molt anys que un judici no despertava tan interès a Catalunya, si és que havia passat mai. Però tot just som a l'inici de les sessions i falten molts dies per arribar al veredicte. Disposem-nos doncs a seguir amb el mateix ànim totes les incidències judicials d'aquesta causa general contra l'independentisme català perquè tindrà una influència cabdal en el futur del país i s'estudiarà en els llibres d'història. De fet, els desencerts colossals de l'Estat en les seves relacions amb Catalunya -que no són d'avui sinó des de fa segles- han anat agreujant cada vegada més el problema. L'error de no haver actuat com va fer la Gran Bretanya amb Escòcia o el Canadà amb el Quebec ja perjudica directament el regne d'Espanya. Mai com ara el sobiranisme català no havia tan fort, ni l'Estat havia estat tan feble i tan políticament dividit, ni el seu prestigi exterior havia estat tan baix. El judici dels presos polítics catalans té lloc en aquest marc i els detalls que els mitjans de comunicació n'aniran oferint cada dia no ens haurien de fer perdre de cap manera aquesta perspectiva general.

Perquè la realitat és que Catalunya va fer caure Rajoy en la moció de censura que va convertir Pedro Sánchez en president de govern i, lògicament, calia esperar que Sánchez actués diferent que Rajoy. Però no ha estat així. Després de molta xerrameca resulta que el president Sánchez ve a Barcelona i anuncia només nimietats inacceptables com el canvi de nom de l'aeroport del Prat. I fa ben poc encalla les converses amb el govern català, arrugat per la reacció de l'extrema dreta en el tema del mediador. I evidentment s'oblida dels presos polítics i dels exiliats. Però Sánchez encara estava segur que el govern català li aprovaria els pressupostos de l'Estat, just el mateix dia que començava el judici de l'1 d'octubre. Perquè ja li deia Josep Borrell -un dels ministres més nefastos del govern Sánchez- que els catalans criden molt però sempre acaben dient que sí quan se'ls promet que la Generalitat tindrà més diners. Doncs aquesta vegada ha estat que no.

I sense pressupost, amb un judici que no domina del tot, amb una opinió pública internacional que s'ha anat girant contra l'estat espanyol, atemorit per una dreta llançada a la reconquesta i pressionat per la vella guàrdia del PSOE, Pedro Sánchez s'ha vist obligat a convocar unes eleccions generals de resultat incert per al 28 d'abril. Incertesa, sobretot, per al regne d'Espanya perquè Catalunya tornarà a votar majoritàriament les formacions sobiranistes. Però el PSOE, fins i tot anant-li molt bé, si vol governar necessitarà altre cop Podemos i l'independentisme català, que mentrestant estarà sotmès al més gran judici de la història per intentar condemnar-lo, malgrat intervencions tan pedagògiques i contundents i com les d'Oriol Junqueras i tan precises i convincents com les de Joaquim Forn. I atenció a la manifestació d'aquesta tarda a Barcelona, que remarcarà el pes decisiu de la qüestió catalana en el cada cop més complex panorama polític de l'Estat.