Va dir el fiscal Fidel Cadena, en la segona jornada del judici del procés: «Segòvia no és dels segovians ni Saragossa dels saragossans, ni Catalunya dels catalans independentistes, sinó de tots». La frase responia a les qüestions prèvies de les defenses, en les quals s'havia al·legat vulneració del dret fonamental i democràtic a l'autodeterminació. El tema era, doncs, pertinent, ja que l'havia posat damunt la taula la part contrària. L'argument també el va deixar clar: en virtut de la Constitució, la sobirania nacional espanyola és única i no es pot fragmentar. Però a l'hora d'explicar-ho en termes de saragossans, segovians i catalans, el fiscal es va fer una mica d'embolic. O potser és que estem filant massa prim.
En la frase en qüestió hi ha una manca de regularitat. Si diu que Segòvia «no és dels segovians» i Saragossa «no és dels saragossans», sense més adjectius, per què quan diu que Catalunya «no és dels catalans» aclareix que parla dels «independentistes»? Hipòtesi: vol dir que Catalunya no és dels independentistes sinó de tots els catalans. Però en aquest cas, l'analogia l'hauria de portar a dir que Saragossa és dels saragossans i Segòvia dels segovians. De tots, naturalment, però quan s'esmenta els «segovians» s'entén que es parla de tots ells, ja que en altre cas es faria la corresponent precisió. De la mateixa manera, la idea que Catalunya és de tots els catalans es pot expressar com «Catalunya és dels catalans».
Però no és aquest el cas, ja que si ho fos, també Segòvia seria dels segovians i Saragossa dels saragossans, com acabem de veure, i l'afirmació que estem analitzant, la que va ser formulada al judici, és justament la contrària. Per tant, si ni Saragossa ni Segòvia són de les persones saragossanes i segovianes respectivament, la seqüència lògica del raonament ens portaria a l'afirmació que «Catalunya no és dels catalans», sense necessitat d'etiquetatge ideològic. Però afirmar que «Catalunya no és dels catalans» és sens dubte una cosa molt gruixuda. Potser el fiscal se'n va adonar sobre la marxa, i per això va afegir aquell «independentistes».
Ja s'espavilaran els segovians i els saragossans a reclamar drets de domini sobre les seves ciutats, si ho creuen necessari. Quant a Catalunya, segur que qualsevol dia, en campanya electoral, vindrà algun polític a dir-nos que «Catalunya serà el que vulguin els catalans». Amb permís de la Fiscalia?
