El llenguatge, quin gran testimoni de les èpoques, els seus principis, els seus afanys, els seus valors, els seus hàbits, la seva ètica i la seva estètica! Fa quaranta anys que aquest diari publicava anuncis com el que apareix a la il·lustració. En aquest, l'Ajuntament de Manresa convocava «oposición para cubrir en propiedad 4 plazas de Operarios en este Ayuntamiento». L'anunci havia estat inserit en castellà d'acord amb la pràctica municipal del moment, quan encara faltava força perquè la normalització lingüística arribés a la paperassa consistorial, encara que la catalana fos la llengua emprada amb normalitat a la plaça Major. A una columna de distància, un anunci semblant del mateix Ajuntament convocava oposicions per cobrir igualment «en propiedad» sis places d'auxiliar d'administració general. La idea que el funcionari, un cop superades les oposicions, aconseguia un lloc de treball «en propietat» no era una simplificació del llenguatge popular sinó una denominació oficial continguda en els anuncis de convocatòria d'oposicions. Una mostra de sinceritat que, sens dubte, agraïa la població en general i els propietaris en particular.
