Catalunya i Espanya van cap a una primavera decisiva i de final imprevisible en què les urnes escolliran de quin color serà el govern estatal, redibuixaran el mapa municipal i possiblement -més d'hora que tard- dictaran si hi ha canvis al Palau de la Generalitat. Tot això mentre el Suprem jutja els 12 líders independentistes en una causa que ha deixat palès que coexisteixen dues realitats paral·leles. Una, que sosté que hi va haver referèndum però que la proclamació del resultat era un farol. L'altra, basada en un relat fictici de violència, està entestada en l'escarni i a castigar penalment l'acció política. Les línies paral·leles mai s'arriben a tocar i el resultat pinta negre per als qui no tenen estructures d'Estat al darrere.

Tret de la manifestació de dissabte passat, la del 21-D, el trasllat a Madrid i de la Diada, no hi ha hagut accions massives i sostingudes en rebuig pel processament d'un govern sencer; els líders del procés van acceptar afrontar el judici i esperar-ne el resultat i la ciutadania també. La vaga de dijous servirà per prendre la temperatura d'un moviment que no ha caigut en provocacions. Dissabte, Inés Arrimadas va buscar l'espectacle a Amer, poble natal de Puigdemont. El resultat, la indiferència: una plaça de la Vila buida, amb el dibuix del President de fons, el comerç tancat i els veïns anant cap a la manifestació de Barcelona.