El bar de Manresa on sovint em paro per fer un tallat abans d'anar a la feina va canviar, de sobte, de propietaris. Segur que us hi heu trobat algun cop. D'un dia per l'altre em van atendre uns simpàtics xinesos. I això de simpàtics no ho dic per quedar bé. Ho són. El cap de setmana passat la comunitat xinesa del Bages va celebrar l'Any Nou a Manresa. Va ser tot un espectacle al carrer i, després, al teatre Conservatori, encara que en aquest cas la celebració va ser més per a iniciats. M'explico. Em refereixo que, a part de no entendre un borrall del que deien, hi va haver molta música, i per a l'oïda occidental sembla que alguna cosa no quadri. Les escales, els tons i el mode musical són diferents dels que estem acostumats a escoltar. Grinyola. Però no pas pel seu gust, sinó pel nostre. I si la festa era la seva, doncs a passar-ho bé. A mi el que em grinyola aquests dies són les preguntes que la Fiscalia i l'advocat de l'Estat formulen als encausats per l'1-O. Muralles humanes contra les forces de seguretat? Que si ets soci d'Òmnium o de l'ANC? Que si factures aquí, que si advertències allà o que si, insisteixen, es van destrossar uns cotxes de la Guàrdia Civil el 20-S... La veritat és que m'esperava, i m'espantava, preguntes més incisives, contundents, de cara al gra, avalades per informes secrets de no sé qui i sobre les quals no tindrien resposta. Però no. De tot el que se'ls acusa són de les accions per les quals la gent els va votar.
