Fa unes quantes setmanes que es va presentar públicament un grup heterogeni i transversal de gent -autoanomenat Inspiració 2022- que vol fer la seva particular aportació al projecte «Manresa 2022». És aquesta una proposta institucional que vol commemorar, d'aquí a tres anys, l'arribada cinc-cents anys enrere de sant Ignasi a la ciutat. Amb la voluntat que també sigui un referent i un projecte potent de ciutat que transcendeixi l'estricta commemoració puntual.
Com és prou sabut, aquest senyor, de formació militar i abans de ser considerat sant, va tenir una breu estada a casa nostra, en el marc d'un llarg pelegrinatge, que li va servir per endreçar els seus valors personals i religiosos basats en la tolerància, l'austeritat i l'esforç personal, entre d'altres. Tant és així que el seu pas per aquestes latituds va ser fonamental en la trajectòria vital de qui acabaria fundant un orde religiós de gran influència en el marc de l'Església.
Òbviament, aquesta marca ignasiana ha deixat un llegat històric i artístic remarcable i és alhora un valor d'àmbit mundial i un actiu promocional de Manresa. Caldrà, doncs, aprofitar-ho per projectar-nos arreu i dotar-nos dels recursos adients. Tot amb tot, la proposta dels nostres conciutadans més espirituals crec que va molt més enllà d'una marca i d'una proposta lúdica i turística. He entès que la inspiració ignasiana els serveix per desbordar unes celebracions puntuals i una imatge icònica. És el seu punt d'inflexió per aplegar persones amb inquietuds que superin l'individualisme, la immediatesa i la mirada superficial. Que es pugui debatre amb visió estratègica, amplitud de mires i, sobretot, corresponsabilitat i generositat.
El lector deu haver vist que ho escric amb tercera persona, perquè jo ara mateix no em sento -encara- seduït per assajar accions col·lectives de caire espiritual. Ara bé, sí que entenc que aquesta és una proposta interessant que caldrà seguir amb atenció per veure com es desenvolupa. I ho és, d'interessant, perquè que un grup de gent implicada en afers socials, trajectòria contrastada i compromesa amb la ciutat s'organitzi d'aquesta manera és un actiu que no es pot menystenir. De fet, soc dels que pensen que Manresa ha d'explorar i explotar les possibilitats que té per la seva localització geogràfica i la varietat del seu teixit associatiu i empresarial a fi d'esdevenir un centre o laboratori d'experimentació en diversos àmbits. I un pot ser aquest. No sé si la geofísica influeix en el fet que Manresa sigui un indret adequat o favorable per a sacsejades espirituals i transcendents. Ho deixo per a qui hi entengui i ho pugui explicar.
Naturalment, de només bones intencions no es viu, per la qual cosa convindrà tenir mirada llarga i no quedar-nos, com altres vegades, a mig camí. Desenvolupar l'espiritualitat col·lectiva té l'avantatge, això sí, que no es necessiten conceptualment ni gaires recursos estructurals ni grans programes.
I acabo, com faig sempre, fent referència a un llibre relacionat amb el tema tractat. Atès que hom s'emmarca en l'àmbit jesuític, hi ha un llibre recent que recull les opinions de 38 sacerdots d'aquesta filiació i de diverses parts del món que són interessants de conèixer per saber què pensen i de quin peu calcen, com popularment es diu. N'han fet la recopilació Valentí Gómez-Oliver i Josep M. Benítez-Riera. Porta per títol Confesiones de jesuitas i ha estat editat per Libelista.
