Efectes perversos d'estar massa pendent del judici del Procés i de tot el que l'acompanya, com si no passés altra cosa al món. Vaig preguntar a la caixera del súper:

-Dijous obriu o tanqueu?

-Dijous és la Llum.

-Ostres, és veritat. Deixa'm agafar un parell de coses més per tenir fons de nevera.

Ahir des del balcó de casa veia botigues tancades, però sense vaga també ho haurien estat, per la festa local. Els bars eren oberts, com qualsevol dia festiu: la vaga no els afectava. Però la realitat que compta no és la que veiem quan sortim al carrer sinó quan engeguem la tele. I la tele no parlava de quanta gent s'havia sumat voluntàriament a la vaga sinó dels talls de carreteres i de línies fer-roviàries que destorbaven la mobilitat matinal, ja prou complicada la resta de dies.

Vaig entrar a la web del meu diari, o sigui, d'aquest, per veure què en deia, i la primera imatge era una foguera de pneumàtics que tallava l'autovia a Berga. Al vespre havia guanyat dades (200 persones, 5 hores) però havia baixat posicions i la de dalt de tot l'ocupava la manifestació de Barcelona. «Milers de persones».

Aquesta mena de vagues generals solen repetir el mateix cronograma d'imatges i notícies: al matí, talls de carreteres, fogueres de pneumàtics, ocupacions de vies del tren. Al vespre, gran manifestació pacífica, amb estelades, consignes i cançons de la revolució dels somriures. Entremig, les teles dediquen hores a retransmetre el joc del gat i la rata entre grups de mossos i de manifestants, amb alguna porra alegre i algun contenidor bellugadís.

Xifres de vaguistes? El departament de Treball parla d'incidències sobre l'activitat, del 67% a la Universitat (sempre s'hi apunten) al 7% a Salut, passant pel 30% al comerç. No ho diu però se sap: més seguiment a les botigues que als centres comercials. Consum elèctric: reducció del 3,7% respecte del dia anterior a les mateixes hores. Grans indústries? No en parla.

Vaig a fer el tallat al bar de sempre i és tancat. Però ara recordo que tanca tots els festius. Vaig al de més a prop, que és obert. Un home demana els horaris d'un autobús interurbà. No demana si fa vaga.

Mentrestant, a Madrid Jordi Sánchez usa tota la seva eloqüència per lluitar contra molts anys de presó. Les fotos de pneumàtics que cremen a les autopistes, l'ajuden o el perjudiquen? O tot el peix està venut, passi el que passi?