L'independentista històric va iniciar el 19 de desembre passat a Mallorca una volta en cadira de rodes als Països Catalans, que té previst acabar a Salses, com a mostra de solidaritat amb els presos i exiliats polítics. El dia 15 passat va ser a Manresa en un acte organitzat per l'Esquerra Independentista, l'ANC, el CDR, a l'Espai Òmnium. A final del 1980, ETA politicomilitar va assaltar la caserna de Berga i ell formava part d'un grup català de col·laboració. Va ser detingut i empresonat amb sentència d'un tribunal militar. El 1985 va sortir amb llibertat condicional. Posteriorment, el judici va ser anul·lat pel Tribunal Europeu dels Drets Humans, perquè no s'havia respectat el dret a la presumpció d'innocència.

Gironí, fa setze anys que viu a Mallorca, des d'on ha viscut el procés cap a la independència del Principat: «Il·lusionat en alguns moments, emprenyant-me en altres i amb una absoluta des-esperació aquest darrer any». El desembre, quan uns presos es van posar en vaga de fam, va sentir la necessitat d'aportar el seu granet de sorra a «una causa tan engrescadora, de manera que vaig decidir en solidaritat amb ells i els exiliats, reclamar la implementació de la República». Pensa que, en el fons, tots som presos polítics, «perquè estem condemnats a viure dins d'una presó que es diu Espanya», però que no ha de decidir sobre el nostre present i futur. Afirma que aquests presos pateixen més que nosaltres, que tenim part del govern legítim a l'exili, així que la nostra solidaritat amb tots els presos i el seu alliberament «passa per assolir la independència d'una vegada». Considera que vivim en un moment de desconcert perquè els polítics es barallen entre ells i no es posen d'acord, i sobretot, no diuen què volen fer. Més enllà de quedar-nos en la crítica, que és necessària per salut democràtica, opina que cadascun de nosaltres hem d'empènyer, i mentre no ens diguin què hem de fer, cal mantenir una actitud positiva amb feina constant de formigueta. La idea és demanar a tothom que no es quedi a casa, acompanyar els actes de solidaritat, que són imprescindibles, «i anar més enllà perquè volem guanyar».

Va explicar la ruta i la va contextualitzar: surt d'una petita pedania de Felanitx, volta set dies per Mallorca, tres per Menorca i tres per Eivissa. Amb ferri va passar a Dénia, des d'on baixa cap a Alacant i Crevillent. S'atura a dinar a Elx i amb cotxe va fins a Guardamar, on visita el monument dels Països Catalans. Després, per l'interior del País Valencià, puja cap al nord: Alcoi, Ontinyent, Xàtiva, cap a Gandia, i sopa a Llutxent. Opina que «hi ha gent catalana que s'estimen la terra i la llengua, als quals no podem deixar sols». De Tarragona, cap a Fraga fins a Lleida, després cap a Tàrrega i Calaf. De Manresa va cap a Artés, Sallent i Vic; després, Granollers, Igualada, Vilafranca, Vilanova. Del Garraf i el Baix Llobregat fins a Barcelona, Maresme i amunt: queden moltes etapes per definir fins a l'objectiu de Salses. Al llarg de la ruta ha pogut visualitzar un país ric pel que fa al teixit associatiu, cultural, polític i cívic, amb gent disposada a moure's per una causa justa: «Guanyarem sense cap dubte perquè estem lluitant per una cosa que estimem: la nostra força és invencible». Fent activitats es crea xarxa i organització que mantenen la tensió. Quan la gent van veure les imatges de l'1 d'octubre van córrer a defensar els col·legis electorals, sabent el pa que s'hi donava. Hi ha moments en la història en què la gent va a totes. Del procés, tothom n'ha après, inclòs l'Estat, que, quan s'ha vist perdut, ha respost amb la repressió. Ara són temps difícils, on encara «no acabem de trobar la fórmula per sortir-nos-en del tot, però hem de tenir molt clar que hem estat a punt de guanyar». El proper tren «l'agafarem perquè estem determinats. Hem d'aprendre a respectant-nos més i ser-hi tots: exconvergents, ERC i la CUP, si no, no ens en sortirem».