No et conec però sé qui ets, amiga. Ets la meva mare, la meva dona, la meva àvia, la meva germana, la meva amiga, la meva neta, la meva neboda, la meva veïna. No et conec però tant se val perquè sé qui ets, amiga. Una persona, una berguedana de 72 anys, una dona brutalment violada. No et conec però sé que l'agressor t'ha ferit, t'ha fet molt mal, amiga. No et conec però el que t'ha passat em revolta, em provoca perplexitat, tristesa, ràbia, impotència. No et conec però sento el teu dolor, lacerant, i també em pregunto el perquè, quan és probable que no hi hagi una resposta per a aquesta pregunta, perquè la desraó d'una bestialitat com aquesta és absolutament aclaparadora, incomprensible. No et conec però sé que ets tu: la dependenta de la botiga, la bibliotecària, la doctora, la infermera, la jutgessa, la jubilada, la policia, la transportista, la periodista, la jardinera, l'auditora, la psicòloga, la professora, la cambrera, l'empresària, la documentalista, l'actriu, l'esportista, amiga.
No et conec però sé que, malauradament, ets una nova víctima, un altre nom a l'obscena relació de dones violades. Podríem haver estat qualsevol de nosaltres. La llista de dones violades, maltractades, assetjades, atacades, creix i creix sense aturador. Fins quan?
No et conec però voldria dir-te que això no és un article d'opinió: és una abraçada de tot cor, amiga.
