Inés Arrimadas anirà avui a Waterloo a dir al president Puigdemont que la República no existeix. Per haver dit el mateix a un manifestant hi ha un mosso d'esquadra que té problemes.
Arrimadas hi anirà amb els seus diputats al Parlament de Catalunya, que en són més de trenta. I cal suposar que uns quants acompanyants més. Esperem que Javier Nart els hagi assessorat sobre els millors restaurants de musclos amb patates fregides de Brussel·les.
Un munt de persones davant una casa per dir coses en to crític al seu estadant és un escarni. Si la de Waterloo és una casa particular, Arrimadas està promovent un escarni en un domicili. Precedent perillós que li llevarà autoritat per denunciar-ne d'altres. I si no és un domicili sinó una seu institucional, llavors potser sí que la República existeix, ni que sigui simbòlica dins els límits de la finca.
Però si el que vol la dirigent de Ciutadans a Catalunya és demostrar que la República no existeix, no cal que vagi a Waterloo a dir-ho a Carles Puigdemont -el qual no és probable que li concedeixi gaire crèdit. Per contrastar l'existència de la República es pot fer un viatge bastant més curt, fins a la plaça de la Villa de París, a tocar de la plaça de la gran bandera de Colón, a Madrid.
Allà hi ha la seu del Tribunal Suprem, on aquests dies es jutja diferents membres del Govern que dirigia Puigdemont, així com la que era presidenta del Parlament a la mateixa època i els líders de dues organitzacions que van fer sortir milions de persones al carrer reclamant al Govern que posés les urnes.
El judici del Procés dibuixa la mesura exacta de la realitat republicana. Consellers de la Generalitat a la principal sala de justícia del Regne d'Espanya. És un flaix revelador, que remata les constatacions de cada dia, com ara on es dipositen les retencions de la nòmina i les liquidacions de l'IVA, o qui satisfà la paga als pensionistes.
Quim Torra diu que la República ha estat declarada però no implementada. És un «ser en potència»? Cal haver estudiat metafísica per entendre el llenguatge independentista?
En tot cas, per escatir el dilema del ser o no ser de la República no cal que Arrimadas se'n vagi a Waterloo. Se n'hi va per fer-s'hi una foto, perquè Ciutadans surt poc, darrerament. I en anar-hi aconsegueix que des de l'espanyolisme la critiquin per atraure els focus cap a l'estadant de la casa. Aquest, naturalment, encantat de la vida.
