Noms de màxim protagonisme en la política de fa quaranta anys, referències de les esquerres, avui desconeguts per a molts, però amb molta història al darrere. Josep Benet, l'historiador que estava a punt de ser el senador més votat de tot l'Estat espanyol a les eleccions que se celebrarien el dia 1 de març d'aquell any, al cap de ben pocs dies. Lluís Xirinacs, el sacerdot que havia fet solitàries i incompreses vagues de fam davant la presó Model en ple franquisme per exigir l'amnistia per als presos polítics, i que seria també elegit senador en aquelles eleccions malgrat que no li feia costat cap dels grans partits, a diferència de Benet, que tenia al darrere l'Entesa dels Catalans, formada per PSC, PSUC i ERC -grups que, en canvi, anaven separats al Congrés. Tots dos van participar aquells dies en actes electorals a Manresa. El de Benet amb una intensa aroma de PSUC, amb el també candidat futur senador Paco Candel, escriptor llavors molt popular, i el de Xirinacs en un acte convocat pel BEAN, Bloc d'Esquerres d'Alliberament Nacional, en un acte en què també van parlar els manresans Josep Huguet i Ignasi Perramon, encara actius.
