La del dimarts 27 de febrer era la darrera edició de Regió7, llavors bisetmanal, abans de la data de les eleccions generals de l'1 de març, primeres amb la Constitució vigent, i en un article editorial a portada feia una crida al vot tot afirmant, entre altres coses, el següent: «Un altre cop els habitants d'aquestes contrades tindrem el dret d'expressar la nostra opinió sobre el partit polític o la coalició que creiem més adequat per a governar-nos durant els propers quatre anys. En els últims dies hem sofert el bombardeig televisiu de les diferents propostes polítiques, s'han empasquinat els carrers, han predicat els candidats... i el bagenc, el solsoní, o el berguedà, més o menys perplex, haurà de triar una de les moltes opcions que se li presenten. Cal que tothom es fixi unes coordenades personals a l'hora de fer l'elecció i que intentem deixar de banda les desil·lusions i desencisos. El que ens juguem en unes eleccions és sempre important i quedar-se a casa, àdhuc quan es fa per raons molt racionals i meditades, que en una democràcia sempre són respectades, no és la millor manera d'ajudar a endegar el país». Quedava dit en negre sobre blanc.
