Josep Borrell no té cap ganes de ser un diputat de l'oposició i tampoc no té cap garantia que el PSOE torni a governar després de les eleccions del 28 d'abril. I si governés, tampoc no té cap seguretat que tornaria a ser ministre ja que, a banda de la maldestra feina de sapa contra la projecció internacional de l'independentisme, no es coneixen fites destacades de la seva gestió com a responsable d'Exteriors, i sí que es coneix alguna relliscada i algun embolic innecessari.

A Brussel·les estarà a gust, d'entrada perquè coneix les institucions comunitàries i especialment el Parlament Europeu, que va presidir i al qual retornarà com a cap de llista del PSOE el 26 de maig. De fet, tots els pronòstics indiquen que el primer grup de la cambra no serà el socialista, sinó que el grup popular repetirà com a guanyador, però el sistema de funcionament institucional i els seus consensos li garanteixen una bona feina, potser com a vicepresident de la Comissió Europea, des de la qual continuaria vacunant els seus col·legues perquè no es deixin infectar per la propaganda secessionista catalana. Bona feina, bon sou, i lluny del naufragi espanyol.

El cert, però, és que en els darrers dies s'ha estat promovent que Borrell encapçalés la llista de les generals per Barcelona, en lloc de Meritxell Batet. La pressió, amanida amb oportunes filtracions, era una aposta perquè el PSOE presentés un perfil dur contra el Govern de la Generalitat i en contra de les actituds dialogants. Dins del PSC hi ha sectors molt neguitosos davant qualsevol indici de contacte amb els independentistes, com abans estaven en contra del tripartit de Maragall i, més abans encara, dels consensos de país amb el pujolisme. Gent a la qual es va eriçar tota la pell amb la redacció de l'Estatut del 2005 i que van rebre amb satisfacció l'anunci de passar el ribot que va fer Alfonso Guerra.

Aquests sectors, que aplaudeixen la determinació i el llenguatge de Borrell, pensen que recuperar vots a Catalunya passa per disputar a Ciutadans la bandera de l'espanyolitat dolguda d'un percentatge gens menor del cens electoral. Culpen Meritxell Batet, i amb ella la direcció d'Iceta, de mantenir el partit en una zona grisa en temps de blancs i negres. Però l'operació Borrell, si va existir, no ha reeixit. La candidata serà Batet, promotora d'un diàleg de dubtós rendiment i expectatives utòpiques, però ja se sap que les utopies hi són per mantenir-les contra tota evidència.