Mariano Rajoy no llegia només el Marca quan era president del Govern espanyol. També llegia diaris generalistes i mirava televisions i premsa digital. Així va saber les coses que van passar a Catalunya entre el 20 de setembre i el 27 d'octubre, incloses les càrregues policials de l'1 d'octubre. La seva xiroia vicepresidenta també se n'assabentava pels mitjans, i per informes de la delegació del Govern, però no recorda ben bé el que deien. Així es pot sintetitzar la declaració d'ambdós al judici del Procés, dimecres passat. Amb un afegitó: el poder de veritat atorga una aura que acompanya el governant quan deixa de ser-ho, i es fa visible quan ha de retre comptes. Tant l'expresident com l'exvicepresidenta van eludir respostes concretes al que els preguntaven pel sistema d'explicar el que no els demanaven, sense que el rigor variable del president del tribunal els cridés a l'ordre.

Se suposa que els testimonis són cridats als tribunals per explicar el seu coneixement de fets concrets. Era tal dia a tal lloc a tal hora? Va veure aquesta persona clavant un ganivet a una altra persona? Sí o no, o no n'estic segur. Tota la resta és literatura que no afegeix res d'útil a la «formació de convicció» del tribunal, per dir-ho en el seu mateix llenguatge. Però als màxims responsables del Govern espanyol en les setmanes dels fets se'ls pregunta si aquell dia plovia i responen que la pluja és la precipitació en forma líquida de l'aigua continguda en els núvols formats per la condensació del vapor atmosfèric. Següent pregunta. Senyor lletrat, no polemitzi.

L'exvicepresidenta va declarar amb el somriure als llavis de qui es creu en posició d'avantatge, i excepte en uns moments d'enganxada amb l'advocar Melero, el rictus estava justificat. Va enfilar-se pels brancams de la normativa i va obsequiar l'audiència amb una sèrie de conferències sobre dret constitucional, i quan tornava a baixar ja ningú no recordava la pregunta que estava eludint. I les decisions concretes del 20 de setembre i l'1 d'octubre no les va prendre ella. Tampoc Rajoy, perquè no era la seva feina. Posats a no recordar, no recorda ni el nom del cap de l'operatiu, que coneix tot el país: Diego Pérez de los Cobos, coronel de la Guàrdia Civil. Ho sap tothom a través dels mitjans. Els mateixos pels quals Rajoy i Soraya diuen haver conegut un suposat clima de violència que no poden detallar. Una cosa ben curiosa, la memòria.