He de reconèixer que no soc un addicte del judici al procés, el segueixo per la premsa i poca cosa més. He trobat molt interessants els vídeo-blog que en Xevi Domènech fa al diari digital, fer servir el vídeo per generar opinió en la societat actual s'està convertint una eina molt eficaç. El resum de la segona setmana tractava de les declaracions d'en Rull i en Turull i en Xevi ens parlava de la ponderació d'obediències. Una molt bona explicació del que es diu a la sala. Tinc clar que qualsevol acusat no té per què dir la veritat, en contrapartida, els altres no tenim per què creure'ls. Dir que no es compleix la llei perquè es té un mandat popular que vincula més que la llei és una afirmació que no és assumible en un estat de dret. La llei per si mateixa no justifica una democràcia, però sense llei no hi ha democràcia. Dit d'altra manera, només amb la llei, estem en tirania. Sense llei, estem en l'anarquia. No crec que els polítics jutjats aquests dies vulguin per als catalans ni una cosa ni l'altra. El tema de fons és que creuen -o volen fer creure que creuen- que només els vincula el Parlament de Catalunya i que la sobirania resideix únicament i exclusivament en el poble català. Aquest és el pilar bàsic del procés, i aquesta falsa veritat és la que ens ha dut on som. La sobirania d'un poble ni te la donen, ni s' aconsegueix, són els altres qui te la reconeixen. Ara com ara la sobirania reconeguda per la comunitat internacional al Parlament de Catalunya és la que emana del Títol vuitè de la Constitució espanyola i li atorga l'Estatut d'Autonomia, proposat en ponència conjunta del Parlament i el Congrés, i aprovada per una majoria de la meitat més un dels diputats al Congrés. Dir que hi ha un mandat popular per sobre de l'Estatut, a part de fals, és antidemocràtic. Un dels aspectes bàsics de la democràcia rau a respectar les regles perquè són fonamentals per garantir les llibertats, els drets i els deures de tots els ciutadans. Tant els de les majories com els de les minories. Estava fent aquest article i llegeixo que l'activista Jordi Cuixart va declarar que ell defensava la desobediència civil i que ho va comparar amb altres casos de la història. Em sap greu per als processistes, però a Catalunya no hi ha hagut desobediència civil i ha hagut una altra cosa, la desobediència civil es diu així perquè els ciutadans, ells sols, s'enfronten als dirigents i a les lleis establertes, aquí han estat els dirigents els que han fet servir els ciutadans per desafiar les lleis. El que és greu d'aquesta desobediència és que s'ha dut a terme en nom d'una imaginària sobirania del poble català, i el que realment ha estat ha sigut un atac a l'autèntica sobirania dels catalans.
