Revisant l'Evangeli d'aquest diumenge (Lluc 6, 39-45) reflexiono sobre les primeres frases que diuen... «És que un cec pot guiar un altre cec? No cauran tots dos en un forat?», «Un deixeble no està per sobre del seu mestre; mes tot deixeble, després que s'ha preparat bé, serà com el seu mestre» o la següent «Com pots dir al teu germà: germà, deixa treure't la brossa que tens a l'ull, quan tu mateix no veus la biga que hi tens al teu?» i penso que no puc continuar, soc un pobre cec i no puc continuar el meu diàleg escrit amb la seguretat que hi haurà qui veurà la gran brossa que tinc a l'ull... i penso en persones innocents de cor noble, del dia a dia que veiem a la tele reivindicant una innocència que no se'ls reconeix, amenaçats ja sigui amb presó, o amb pressions, lluites, guerres, fams, sense les mínimes condicions per viure com a persones, condicions alhora a les quals tots tenim dret, i (uf, quina feinada que fa la biga que és al meu ull) a la tele? Vaja, i al costat de casa, i al carrer, això es complica, reconec que potser ja m'està bé tenir una biga a l'ull, em fa viure tranquil·la a casa queixant-me de les meves cosetes, que si estic cansada, que si això que faig no m'agrada, que els altres tant bé que s'ho passen i ja aquí avorrida
«L'home bo, del bon tresor del seu cor treu el que és bo, perquè de l'abundància del cor parla la boca» ho intentem, deixarem anar el que ens diu el cor, tot i que no em puc considerar home bo, si no aprenent d'home bo tampoc ajuda gaire el meu ego.
Anirem a la lectura del diumenge (Sir 27, 5-8) «Sacsegeu el garbell, i quedarà el rebuig; així serà l'escòria de l'home quan serà examinat. L'obra del terrisser ha de superar la prova del forn; així serà provat l'home al moment de donar comptes. El fruit de l'arbre demostra el bon conreu; així, quan l'home doni comptes, es veurà què tenia al cor». I bé, si, ara una altra «clatellada», sacsejo el garbell i queda molt rebuig, potser és millor no esperar a l'hora de donar comptes per conrear l'arbre perquè sigui un arbre bo i doni bons fruits, i això no només pel que diuen les Escriptures, si no perquè en la vida veiem que, tot i que sembla difícil, els que ho practiquen ho fan amb tanta senzillesa i els veus tan feliços que penses que és un treball que val la pena, potser és a ells que ens hem de dirigir i dir-los: mestre, tinc una gran brossa a l'ull, ajudeu-me, ja que jo tot sol en soc incapaç, i escoltar les seves ensenyances i seguir amb força els seus exemples i no ens hem de dedicar a fer créixer el nostre ego criticant les males actituds humanes sinó tenir clar que aquestes no són les apropiades i així segur molt segur que podrem passar comptes amb nosaltres mateixos i arribar a descobrir que realment tenim un cor bo.
