L'energia manté vives les nostres societats, tant productivament (la indústria n'és la consumidora més important, però els serveis tampoc podrien funcionar sense) com pel que fa a la qualitat de vida (l'utilitzem per a escalfar-nos, refrescar-nos, moure'ns, divertir-nos, comunicar-nos, cuinar?). En veritat podem dir que som completament energeticodepenents.

Aquesta realitat, d'altra banda, encara creixerà més, per molt que aconseguim ser més eficients en l'ús energètic -que cada cop ho som més. Així, les previsions de futur són que la demanda mundial d'energia augmentarà a un ritme aproximat del 2% anual, fruit tant del creixement econòmic com del demogràfic.

Davant de tot això, apareixen diferents pors. D'una banda, es tem que algun dia ens falti l'energia necessària o el seu cost es dispari, i que en patim les conseqüències. D'altra banda, preocupen també els efectes sobre la salut (la contaminació atmosfèrica explica 400.000 casos de malalties declarats cada any a la Unió Europea) i sobre el clima derivats del fet que els combustibles fòssils continuen essent la base de la producció d'energia.

En aquest escenari, s'imposa preparar-se de cara al futur i treballar per la «transició energètica» cap a models més sostenibles. Al nostre país, les renovables eòliques i solars seran els pilars del canvi. Segons l'Institut Català d'Energia, però, Catalunya necessitaria instal·lar cada any 1.000 hectàrees de camps d'energia solar i 1.200 de camps d'eòlica per a assolir l'objectiu establert de què els recursos renovables satisfacin el 100% de la demanda energètica l'any 2050. Una implicació d'això per a la Catalunya Central és que hem de començar a pensar en reservar territori per a aquests usos. Al mateix temps, hem d'apostar pels recursos propis, com ara la biomassa. La bona notícia és que les energies renovables són oportunitats econòmiques, capaces de generar riquesa i llocs de treball.

Finalment, ha de canviar també el model de producció d'energia, que ja no podrà ser l'actual de grans centrals que ens proporcionen l'energia que consumim a casa, sinó un futur en què tindrà un paper cada cop més gran la producció energètica descentralitzada i propera al lloc de consum i l'aplicació de noves tecnologies (digitalització de xarxes, smart grids?). D'aquesta manera, apareixeran els edificis o barris de consum gairebé nul que faran possible l'autosuficiència energètica i eventuals producció neta excedent; de fet, les Directives Europees ja van per aquí. Alhora, tots podrem ser productors energètics, ni que sigui tenint plaques solars, una caldera de biomassa o petits aerogeneradors.

Un altre important element de canvi serà l'electrificació del transport. Es generalitzaran els cotxes elèctrics (que carregarem a les nits i que, de dia, si no els fem servir, ens permetran utilitzar aquella energia acumulada per al nostre consum o vendre-la a tercers).

En resum, som davant de les portes d'una revolució energètica que pot comportar molts beneficis però, si no sabem fer-ho bé, ens passarà factura.