Aquest article està escrit en data 26 de febrer mentre declarava al Tribunal Suprem la Molt Honorable Senyora Carme Forcadell, expresidenta del Parlament de Catalunya. Al matí ho havia fet Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural. Avui, 3 de març, ja hauran comparegut davant el tribunal testimonis de rellevant significació política que s'hauran explicat i dit veritat, condició indispensable, punible si no ho fan. Previsiblement ho hauran fet i l'opinió pública haurà pogut contrastar el paper que van jugar, el que van dir i fer al seu moment, i el que diuen i fan ara. Confio que tothom haurà quedat retratat perfectament.

El cert és que el parèntesi de vacances només em permet imaginar el que pot haver passat, la qual cosa em deixa via lliure a recrear el pensament en situacions que m'agradaria veure materialitzades quan recuperi el contacte amb l'actualitat. Per exemple:

1) pel vist i escoltat en els interrogatoris als acusats, consideraria lògic que el tribunal els hagués concedit la llibertat provisional, atesa la incapacitat dels fiscals i l'advocada de l'Estat per demostrar les acusacions de rebel·lió, sedició, violència i malversació. Si tota la càrrega probatòria queda centrada en tuits i retuits (a vegades tergiversats), interpretacions esbiaixades de l'exercici de drets fonamentals (protesta, manifestació, concentració, expressió...), i cap aportació documental que incrimini fefaentment els encausats, per què es manté empresonada aquesta gent? El nivell dels acusadors ha quedat perfectament demostrat en les seves intervencions. Confirma el que ja van demostrar en instruir la causa i crear el relat que l'ha sustentada fins ara.

2) m'agradaria que els mitjans de comunicació que han donat suport a l' invent expliquessin què s'ha dit i provat en les sessions del tribunal. Simplement que ho expliquessin amb detall, exhaustivament, deixant per al criteri dels ciutadans la interpretació dels fets i les declaracions. Si, a més a més, algun mitjà reconeixia errors comesos, el goig seria complet.

3) posats a imaginar, seria bo que en el torn de testimonis aportats per les acusacions, els lletrats de les defenses tinguin la traça de fer quedar en evidència els mentiders, els que s'inventin relats falsos sobre la violència de l'1 d'octubre, els que dicten lleis per condicionar la democràcia.

4) tanmateix, no puc amagar la temença que res d'això no succeeixi. Que es confirmi que la decisió de posar fi al sobiranisme sigui venjativa. Que l'escarment ha de ser severíssim perquè mai més, mai més, ningú no tingui temptacions. Que la culminació de la repressió (155 permanent, Mossos desmantellats, mitjans públics controlats, escola catalana intervinguda) sigui feta sense miraments ni vergonyes.

5) per això, per tancar allò que imagino, desitjo que el desgavell en què viu la política espanyola s'acabi resolent favorablement. De moment, hi ha tot de noms (Rajoy, Soraya, Arrimadas, Albiol, Millo, Levy, Borrell...) que han desaparegut del mapa català. Alguns no han resistit la situació que van ajudar a crear. Potser hi insistiran, però els nivells, insisteixo, han quedat demostrats.