És una de les primeres figures feministes de la iconografia cristiana. Feminista? Sí, i tant. Es presentava com una més dels apòstols de Jesús, i de fet era una figura molt important per a ell. Segons l'Evangeli de Maria (30-180 dC), ella era l'estimada de Jesús, la seva dona. Això no agradava a la resta d'apòstols, no entenien per què una dona tenia més favoritisme que els apòstols mascles. Hi ha una cita en l'Evangeli de Maria que diu que després de «la marxa» de Jesús, Maria de Magdala va tenir una visió on va dialogar amb Jesús i aquest li va dir que prediquessin l'Evangeli sense restringir ni legislar, de manera gnòstica. Aquesta suposada visió és rebutjada pels apòstols Andreu i Pere, ja que dubten que Jesús hagi escollit una dona per fer-li revelacions secretes.
Poc després Maria de Magdala va marxar de Judea i va dedicar la seva vida a predicar l'Evangeli d'una manera gnòstica (on l'individu, mitjançant la meditació, ha de descobrir la divinitat dins seu). Però la seva imatge en la iconografia cristiana dista molt d'una dona predicadora, d'una verdadera apòstol. L'any 591 dC, el papa Gregori I, estudiós dels evangelis, va dictaminar: «Ella, la pecadora».
Maria de Magdala quedava sentenciada. Dona, pecadora, insultantment bella amb els cabells llargs i lliures de qualsevol vel que una «bona dona» portaria. Se la representa amb vestimentes de colors llampants i poc modestes. Ella, que s'havia atrevit a desafiar l'autoritat dels apòstols? Com podia ser una simple dona més important que els seus companys? Impossible! L'error s'havia de corregir i anomenar-la com el que realment era, una pecadora?
Fixeu-vos, des de l'any 591 dC fins al 1988, quan el papa Joan Pau II es refereix a ella com a «apòstol dels apòstols», hi ha una pila de segles on se la considera una pecadora i aquesta imatge preval sobre la d'apòstol. Per què aquest interès a «meucaritzar-la»? Abans de Gregori I se la considerava una més dels apòstols?
Hi ha molts estudiosos de les escriptures com Karen King, que afirmen que era la dona de Jesús però que a l'Església no li interessava vendre la imatge del Jesús terrenal. Déu encarnat en persona no podia tenir un perfil de marit i amant. Era preferible una figura de Jesús sense pare, ni germans, ni fills, i per descomptat sense esposa.
I 21 segles després, sí, 21 segles després, avui dia, per desqualificar qualsevol dona, sigui de l'ètnia que sigui, tingui l'edat que tingui, tingui l'estatus que tingui, encara se sent el comentari: «Aquella? Aquella és una puta».
Puta? Si ser puta és ser una dona forta, amb conviccions, amb empenta i que defensa els seus ideals; si ser puta significa vestir com una vol sense normes ni dogmes, riure quan una vol, no menystenyir-se davant d'individus del gènere masculí; si ser puta significa estimar-se i cuidar-se per agradar-se a una mateixa; si ser puta significa ser insultantment bella per fora i per dins, senyores i senyors, jo també soc una puta!
Com tantes altres dones pioneres, gràcies, Maria de Magdala!
