05 de març de 2019
05.03.2019
Regió7

Sospita de fe

04.03.2019 | 23:41

El documental del tècnic municipal Enric Roca Carrió, a qui conec arran de la seva estada fa 40 anys a Cineclub Manresa, amb qui havia compartit diverses sessions cinematogràfiques, m'ha semblat millorable. La realització del film, malgrat que alguna espectadora va dir que s'havia adormit, estava prou reeixida. Ara bé, el que al meu entendre fa trontollar el documental és la manca de contextualització històrica. És comprensible que més del 90% dels personatges que hi intervenen, d'edats properes al centenari, diguin les seves impressions com a infants de l'època, ja que els principals responsables són morts. Vaig assistir a la presentació el dia 23 de febrer a la sala de la Plana de l'Om, per veure les reaccions que podria generar el film. En general, pel que es va escoltar en el col·loqui, els havia trasbalsat el fet de la repressió republicana durant els mesos de mitjan juliol fins a l'octubre del 1936, pel que fa a la persecució religiosa, que va ser un fet indiscutible, cosa que no vol dir obviar l'actuació del clericalisme dècades abans ni el seu posicionament davant del cop d'estat. En el documental va fer la impressió que s'havia atacat capellans indefensos que res tenien a veure amb la situació política del moment (alguns, innocents; d'altres, catalanistes; i fins i tot algun pederasta), un sastre despistat sense ideologia ni deutes pendents... Gairebé podrien ser anècdotes, dins d'una guerra (amb majúscules) encara avui per acabar d'interpretar. Per què entre els morts no s'esmenta que hi hagi militars feixistes ni s'explica l'actuació del president del Comitè Revolucionari, Rafael Corvinos, que podria ser mediocre, però va salvar la vida, entre d'altres, al comerciant Joan Jorba? Com a màxim exponent de la repressió, tampoc s'esmenta l'actuació del comitè cenetista de Solé i Asensi, que, ben armat i provinent de la caserna de Sant Andreu de Barcelona, va participar en els primers assassinats de manresans. Vaig intervenir en alguns talls esporàdics del documental, després de tres hores d'entrevista, on modestament vaig intentar situar els fets en el context en què es van produir, però sense èxit. Deixant de banda inexactituds i errades, algunes potser comprensibles, qüestiono als seus ideòlegs la manca de contextualització, com si parléssim d'un bolet dins del bosc, sense fer referència a l'entorn. No es pot entendre aquesta situació històrica sense una explícita referència als militars rebels que es van aixecar contra la II República legítimament constituïda, després que els seus partidaris gua-nyessin unes eleccions democràtiques. (Per cert, en el full explicatiu de Cineclub Manresa es parla erròniament del cop d'estat militar del general Franco, quan, si som rigorosos, cal atribuir l'organització i la responsabilitat d'aquest fet al general Mola). La necessària introducció al documental hauria d'haver fet esment dels assassinats sistemàtics que es produïen aquells dies de juliol del 1936, per part dels feixistes revoltats, tant a les Canàries com als pobles i ciutats andaluses on entraven a sang i foc i mataven els ciutadans sense cap judici, amb aquiescència d'una jerarquia eclesiàstica que beneeix l'Alzamiento feixista amb el lema «Por Dios y por España».

Penso que la història no ha de justificar res i encara menys alliçonar èticament sobre que unes violències són més injustificables que d'altres. Ha d'explicar els fets i no fer valoracions morals, però sí que ha de contextualitzar i posar les coses al seu lloc, per tal que cadascú les pugui entendre, sense partidismes apriorístics. En el reportatge algú diu que la Generalitat no podia fer res davant la repressió, quan estudis recents manifesten que va intervenir activament salvant més de 6.000 persones, tot i que moltes d'elles lluitessin després al costat dels insurrectes. En aquest sentit, una de les persones que més es van arriscar fou el segon alcalde republicà de Manresa, Lluís Prunés, aleshores conseller d'Economia de la Generalitat. Conscients del que significava la lluita de classes, la majoria dels directors de fàbriques i dels dirigents de la Lliga van desaparèixer de la ciutat als primers dies després del cop d'estat i es van salvar gràcies a la intervenció de la Generalitat. Sense negar uns fets aïllats, queden encara massa coses en l'oblit general.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit