Les darreres setmanes, diverses persones m'han preguntat el següent: «És veritat que l'any 2020 hi haurà una crisi econòmica molt grossa?». Davant aquesta pregunta, jo en faig una altra: «D'on ho has tret?». Resposta: «M'ho han dit, es comenta?». Però ningú acaba de dir la font de la informació. Pregunto si ho han escoltat d'algun d'aquests pseudoeconomistes apocalíptics que es van omplir la butxaca de diners dient que s'acostava la fi del món fa sis o set anys. Quina és la base d'aquestes suposicions? Com que la prudència és important, la resposta racional obliga a dir que, si no hi ha res d'excepcional com una guerra, si no apareix un cigne negre (com va ocórrer els anys 2007 i 2008) l'economia creixerà menys, però no és d'esperar una recessió. Ningú espera a hores d'ara, a causa d'aquestes expectatives, que el Banc Central Europeu apugi els tipus d'interès, que és del zero per cent. En viure en un món globalitzat, depenem molt del fet que Alemanya faci un esternut i que França estossegui. Encara és massa aviat per veure els efectes del Brexit. I ves a saber Itàlia. Hi ha esperances que la Xina i els Estats Units s'acabin entenent i que la guerra comercial sigui més una batalleta de curta durada. Respecte al fet que el món de les finances ens doni un ensurt, els experts diuen que la legislació creada a partir del 2008 impediria una situació semblant a la dels anys negres. Els optimistes suggereixen, al contrari, que vivim en un món d'extraordinari progrés tecnològic que ens obre una llarga etapa de creixements. El món, en el seu conjunt, espera créixer el 3,5% aquest any segons l'FMI. Preocupa menys del que es pensava que el deute mundial respecte del PIB sigui del 250%. Amb el deute sempre hi ha la possibilitat de refinançar-lo. S'ha girat onatge, però és lleu i controlable.