Isi poguéssim afegir temps a la nostra vida?». Amb aquesta interpel·lació presenta els seus objectius Ara és l'hora, una iniciativa ciutadana de la qual la Generalitat ha acabat agafant el timó i que promou una reforma horària en tots els àmbits de la nostra vida. En essència, advoca per una jornada de treball compactada i amb horaris més flexibles, que no ens ocupi una jornada més gran de l'estrictament necessari (el que no vol dir treballar menys), i que alliberi hores per a la conciliació familiar i per a les activitats extralaborals. La filosofia de la proposta és que sincronitzant els nostres hàbits horaris amb els de la resta del món i amb «un ritme més ordenat», aconseguirem «guanyar temps al temps i, en definitiva, millorar en salut i qualitat de vida». Hi ha algú de tots vostès que no signaria aquest propòsit amb els ulls tancats? Algú renuncia a guanyar un bé tan preuat com és el temps per a un mateix, o per als seus? Tanmateix, d'aquest canvi horari vital ja fa temps que se'n parla, i de segur que passaran anys abans no l'acabem d'implantar. Perquè per fer-lo realitat cal que empreses, comerç, centres educatius, entitats i clubs que organitzen activitats de lleure vagin plegats. I perquè pertanyem a una cultura mediterrània avesada a treballar fins a quarts de 15 i a voler un comerç obert en qualsevol moment del dia. Però el nou rellotge l'hem de sincronitzar tots alhora.
Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.
| L'últim | El més llegit |
