Isi poguéssim afegir temps a la nostra vida?». Amb aquesta interpel·lació presenta els seus objectius Ara és l'hora, una iniciativa ciutadana de la qual la Generalitat ha acabat agafant el timó i que promou una reforma horària en tots els àmbits de la nostra vida. En essència, advoca per una jornada de treball compactada i amb horaris més flexibles, que no ens ocupi una jornada més gran de l'estrictament necessari (el que no vol dir treballar menys), i que alliberi hores per a la conciliació familiar i per a les activitats extralaborals. La filosofia de la proposta és que sincronitzant els nostres hàbits horaris amb els de la resta del món i amb «un ritme més ordenat», aconseguirem «guanyar temps al temps i, en definitiva, millorar en salut i qualitat de vida». Hi ha algú de tots vostès que no signaria aquest propòsit amb els ulls tancats? Algú renuncia a guanyar un bé tan preuat com és el temps per a un mateix, o per als seus? Tanmateix, d'aquest canvi horari vital ja fa temps que se'n parla, i de segur que passaran anys abans no l'acabem d'implantar. Perquè per fer-lo realitat cal que empreses, comerç, centres educatius, entitats i clubs que organitzen activitats de lleure vagin plegats. I perquè pertanyem a una cultura mediterrània avesada a treballar fins a quarts de 15 i a voler un comerç obert en qualsevol moment del dia. Però el nou rellotge l'hem de sincronitzar tots alhora.