S'acosta el 8 de març, i mentre re-corro els carrers de Manresa m'assalta una certa por per la quantitat de bestieses que escolto als noticiaris i llegeixo per part de líders de l'anomenat trifachito PP-Cs-Vox: ¿serà possible que en aquesta propera convocatòria es pugui igualar l'alegria, el color, l'energia i la determinació dels centenars de milers de dones que van sortir als carrers de tot el país per denunciar la discriminació i els abusos i exigir el seu lloc al món en peu d'igualtat amb l'home? Faig memòria de l'any passat mentre faig un passeig per Manresa amb la meva parella i recordem l'alegria festiva i alhora plenament reivindicativa, una marea vibrant que es va vessar l'any passat pels carrers de la nostra ciutat i al mateix temps per multitud de punts del planeta.
Aquest any desitjo que aquesta edició es transformi en la de reclutament que agiti i revitalitzi la mobilització ciutadana imprescindible per tancar les veus d'aquest trident d'ultradreta ranci i que la mobilització es visualitzi a les urnes. Entre el dubte i l'esperança, començo a fer recompte de l'actualitat: estudis recents confirmen que les dones treballen més a jornada contínua i temps parcial que els homes, el 24,2% de les dones pel 7,3% dels homes, i un 8,3% de les treballadores surt del mercat de treball cada trimestre, és a dir, 7.000 dones al mes. Segons dades de l'INE, el sou mitjà brut de les dones va representar el 2014 el 76,7% del salari dels homes. Segons l'informe «Igualtat entre dones i homes a la Unió Europea», la bretxa de gènere a Espanya en matèria d'accés a les pensions entre homes i dones és de 26 punts percentuals, mentre que la mitjana europea és de 6,2.
Un informe de l'Organització Mundial del Treball afirma que les dones a Espa-nya segueixen ocupant majoritàriament el treball de cures no remunerades, fet que suposa el 14,9% del PIB. Les dones dediquen una mitjana de 4,3 hores diàries a aquesta tasca invisible i no reconeguda, davant de les 2,1 hores diàries dels homes. Aquest treball, conclou l'OIT, representa el principal obstacle perquè les dones accedeixin al mercat laboral i ho facin en llocs de treball i amb sous decents.
Espanya i Catalunya tenen una de les taxes de natalitat més baixes del món, amb 1,3 fills per dona. La raó principal són els problemes de conciliació de família i vida laboral. El permís de maternitat a Espanya dura 16 setmanes, i el de paternitat en dura 5. A Espanya, les dones dediquen a la llar i la família dues hores més que els homes. Les hores extra que dediquen a les tasques a la llar equivalen al 8,9% del PIB, és a dir, 100.000 milions d'euros anuals. Pablo Casado (PP), partidari de la derogació de l'actual Llei de l'avortament de terminis, afirma que «si volem finançar les pensions i la salut hem de pensar en com tenir més nens i no en com els avortem». Albert Rivera (Cs), sobre la igualtat, «els homes hem de ser els capdavanters, hi participem i liderem aquests canvis i no considerem l'avortament com un dret sinó com un fracàs». Javier Maroto (PP) ha afirmat que «l'avortament més habitual sol ser el tercer fill del matrimoni, que podria suposar un canvi de cotxe o de casa, i s'està utilitzant l'avortament com a eina de conciliació». David Pérez (PP), quatre vegades reprovat a l'Assemblea de Madrid i manifest detractor de la llei en defensa del col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (LGTBI), afirma que «les feministes són dones frustrades, rabioses i fracassades». Francisco Serrano (Vox), ferm partidari de la derogació de la Llei de violència de gènere, de l'avortament i de les llistes paritàries en els partits, ha sol·licitat en seu parlamentària una relació dels empleats dels equips psicosocials de les Unitats de valoració integral de violència de gènere. Vol assegurar-se si aquests treballadors «estan realment qualificats o són agents polítics de l'esquerra dedicats a potenciar la indústria de gènere». Penso una miqueta en tot això, miro al meu voltant i la meva confiança va creixent. Adverteixo que hi ha moltes dones (i, és clar, moltíssims homes) cansades d'interpretacions injustes i interessades sobre el moviment feminista.
M'aturo un segon amb la meva parella i mirem de nou al nostre voltant i es dissipen els dubtes: aquest proper 8 de març, marees de dones a Catalunya, Espanya i Europa anirem a la vaga, i milions de dones de tot el planeta tornaran als carrers amb alegria i determinació, i moltíssims homes participarem en aquesta justa lluita. Amb càntics i reivindicacions democràtiques.
