El segon institut de batxillerat de Manresa, en aquells moments amb domicili provisional en instal·lacions municipals però amb ter-renys reservats a la Parada, buscava un nom propi de categoria per deixar de ser el «BUP-2» o «l'insti nou». Per això la direcció del centre va demanar idees i propostes, i van començar a circular noms. Mossèn Josep Maria Gasol, arxiver municipal, cronista de la ciutat i autor de diverses monografies sobre Manresa, va fer pública la seva proposta a les pàgines de Regió7. Al seu parer, el centre hauria de retre homenatge a la figura de Francesc Barjau i Pons, nascut a Manresa el segle anterior i mort a Barcelona durant un bombardeig el 1938, que havia estat en vida un prestigiós orientalista, catedràtic de llengua i literatura àrab i jueva a la universitat de Barcelona (de la qual va ser degà de Filosofia i Lletres) i abans a Sevilla. En canvi, Gasol rebutjava la tendència que s'apuntava com a dominant, la de Puis Font i Quer, per ser «manresà només d'adopció». No li van fer cas, i per això ara es parla d'«el Pius». Francesc Barjau, però, va donar nom a una escola de primària al barri de la Font dels Capellans.
