Dies enrere un amic em va preguntar: Manresa és una ciutat d'esquerres? Li vaig dir que probablement sí, però no ho saben. Em va dir: ara ho entenc, per això són tan crítics amb la ciutat.

Poques ciutats tenen la nostra història o el nostre art. Seria interessant de conèixer quants manresans no han estat mai a la Cova o quants van anar per últim cop al Museu Comarcal de Manresa amb l'escola. He citat aquests dos llocs com en podria citar molts d'altres o fets històrics de la ciutat, com ara la Crema del paper segellat o les Bases de Manresa. Francament, Manresa no és la setena meravella del planeta, pero té espais, monuments i història envejables. Tots coneixem el que ens diuen els nostres convidats d'altres ciutats en veure l'entrada del Pont Vell o el parc de l'Agulla. Per les raons que sigui, nosaltres no els posem en valor, possiblement perquè els hem vist sempre.

Però els motius perquè Manresa és una ciutat privilegiada no tenen res a veure amb la història, els monuments o el paisatge, el privilegi dels manresans és la qualitat dels serveis de què disposem.

Educació, salut i atenció a la gent gran són tres puntals de la ciutat. És cert que la gran crisi ha fet que minvessin els pressupostos i que quedin infraestructures per acabar, però el sobreesforç dels professionals supleix, i de llarg, algunes mancances.

Com he dit l'educació, en tot el seu sentit, està a un nivell molt alt. Algú em dirà que encara hi ha cargoleres, és cert, però tenim un ensenyament públic des de 0-3 anys fins a la universitat, passant per l'ensenyament bàsic, la secundària o els ensenyaments musicals, de primera. I tot això amb biblioteques o teatre de primer nivell, per no parlar de les instal·lacions esportives.

La Fundació Sociosanitària fa una feina extraordinària amb els serveis a la nostra gent gran, i no només amb la gent gran. És cert falten places de residència, però la quantitat i la qualitat dels serveis a la gent gran que ofereix la fundació ens garanteixen un envelliment digne.

Què dir del camp de la salut, una atenció primària d'alta qualitat i uns serveis hospitalaris molt per sobre d'altres, fins i tot de caire privat amb un alt cost per als seus usuaris; sense oblidar el camp de la salut mental. La Fundació Altahia i els professionals de l'ICS, tot i la justesa dels pressupostos i la manca de personal, fan una feinada impressionant.

Aquesta ciutat d'alta qualitat no és mèrit de ningú en concret i sí que ho és de la feinada de molta gent durant molts i molts anys, en alguns casos fins i tot d'abans d'arribar la democràcia. Tenim serveis que per nombre de població no ens tocarien, però al llarg de la nostra història més propera hem estat capaços de teixir les complicitats necessàries per aconseguir-los. Està bé que siguem crítics, però també estaria bé que, de tant en tant, ens paréssim a valorar el que tenim, i agraíssim la seva gran tasca als molts bons professionals que, dia rere dia, aconsegueixen malgrat les dificultats que la nostra qualitat de vida sigui un privilegi.