No sé quanta vaga hi haurà avui, ni si és la millor idea, perquè convocar-la suposa un risc, com es va demostrar fa poques setmanes amb la del judici del Procés. Però tampoc no sabria què respondre, què dir a qui m'objecti que alguna cosa s'ha de fer, que quedar-se a casa esperant els bons temps no és una opció, i que amb discussions bizantines no s'evita la caiguda de Constantinoble. El que sí que sé, allò de què tinc una certesa raonable, és que hi ha motius per commemorar el 8 de març amb grans mobilitzacions, que els seus objectius no atenyen només la meitat de la població sinó tota, i que estem en presència d'una gran transformació, tot just iniciada, tot just apuntada, però d'una transcendència històrica.

Hi ha motius. I el principal motiu és que no n'hi ha cap per mantenir les desigualtats i les discriminacions per raó de gènere que han estat més que demostrades i a bastament recordades els darrers dies. La Història ens ha portat fins aquí, però la Història la fem els éssers humans, i desigualtats que es consideraven «naturals» fa quatre dies avui són abominables. Fa dotze mil anys que conreem la terra i menys de dos-cents que es va abolir l'esclavatge, posem per cas. Però el seu record ens avergonyeix. Espero que d'aquí a un temps els humans del futur s'avergonyeixin de nosaltres, de les abominacions que practiquem o permetem.

No és un objectiu només de les dones, ja que l'eliminació de les injustícies és un deure per a tota la Humanitat. Romandre impassible no és una opció. Qualsevol combat contra una injustícia és un combat contra l'acceptació de la injustícia com a sistema, una acceptació que significa permetre, avalar, totes les barbaritats que es cometen al món. Abraçar els objectius feministes és abraçar la causa d'un món millor per a tots.

No hi ha paradisos a la Terra, entre altres raons perquè assolir qualsevol objectiu implica descobrir els seus límits i contradiccions, que ens duen a plantejar noves fites més ambicioses. Hi ha, doncs, una certa idea de progrés, sotmès a batzegades. L'assoliment de la igualtat de drets de la meitat discriminada de la Humanitat és un objectiu de gran abast amb una capacitat de transformació transcendental i històrica. No estem pensant només en la meitat dels humans actuals, sinó en tots els que vindran al darrere. I en una visió panoràmica, planetària, la meta és tan lluny que no sobra cap esforç.