09 de març de 2019
09.03.2019
Regió7

Dones d'estar per casa

09.03.2019 | 00:22
Dones d'estar per casa

La veig cada dia. Les nostres rutines ens fan coincidir al carrer cada matí gairebé a la mateixa hora. Avui camino al darrere seu. Porta una faldilla llarga fins als peus, mitjons i xancletes d'estiu, i una jaqueta de xandall amb la cremallera cordada fins a dalt. Avui no, però altres vegades arrossega un carret d'anar a comprar i s'atura als contenidors a remenar les deixalles amb un filferro llarg i gairebé sempre n'extreu alguna cosa. Segueixo les seves passes i estic convençuda que no sap que avui –ahir per al lector– se celebra el Dia Internacional de la Dona. Quan la gana i la pobresa t'empaiten les manifestacions i les vagues queden fora de la teva llista de prioritats. Penso en la meva àvia, i en les penúries de postguerra que em relatava algunes tardes solitàries i lentes de pa amb xocolata. No vaig parlar mai de feminisme amb ella, ni de violacions, ni d'assetjament, ni de com havia viscut la seva vida com a dona. Ha estat una de les persones més importants de la meva vida i va marxar abans que tingués prou consciència per fer-li les preguntes que importen.


Mai saldarem el deute amb les dones anònimes que ens han precedit i que, sense ser empresàries ni professionals liberals, ens han acompanyat fins aquí tan bé com sabien. Parlo de dones d'estar per casa, dones amb bata i sabatilles. Dones que han centrat tota la seva energia a la cura de la família. Dones que sabien escurçar faldilles, fer vores als pantalons, preparar cassoles de menjar, i no només un dia, sinó cada dia de les seves vides sense rebre cap tipus de compensació a canvi. De vegades, ni l'agraïment. Un model de dona que no és el meu però del qual tots –homes i dones- ens hem aprofitat sense compassió. Dones que s'han escarrassat a fregar cada dia els mateixos cent metres quadrats de mosaic. Quantes vegades deuen haver passat el pal de fregar perquè uns altres –companys, fills, nets, família...– el trepitgessin després amb les sabates del carrer sense adonar-se de la seva cara de frustració i sense fer cap comentari de l'aroma del nou detergent que havia triat a la botiga després d'ensumar-ne tres. Quina heroïcitat tan enorme, tan necessària -i tan inútil, també. Han estat dones que han tingut cura en solitari de les seves criatures i de les seves parelles, però no només. També de sogres i pares malalts i, amb aquests enter-rats, de nets i de netes.


A la cafeteria, hi ha una taula amb quatre dones grans. Prenen un cafè amb llet amb una pasta. Expliquen que a la tarda quedaran per anar a fer gimnàstica. Una diu que avui no hi anirà que té hora a la perruqueria. No sé res de les vides d'aquestes dones, però intueixo que viuen soles i cadascuna a casa seva. I m'imagino un pis ben endreçat amb mobles d'altres temps, ple d'armaris i calaixos que s'obren poc, amb una cassoleta de menjar fet i retrats de la família.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit