Si algú tenia algun dubte de la immensa distància entre les polítiques de dretes i les d'esquerres, ho pot comprovar en una matèria tan essencial i justa com és la política de les dones.

Ha costat, i molt, posar sobre la taula canvis radicals en les lleis que discriminen el paper de la dona, en totes les seves dimensions. A vegades, la història fa salts, per un cúmul de circumstàncies que, si no se saben aprofitar, poden tardar anys a reproduir-se.

Ara i aquí, s'han obert les portes a canvis profunds i definitius. No són paraules sinó fets, i a vegades les imatges ajuden a impulsar canvis latents que no gosaven tirar endavant, per falta d'ànims o de suficient suport. Imatges com les de tenir un Consell de Ministres paritari, on les dones ja no ocupen ministeris de segon nivell sinó que tenen el comandament de ministeris de primer ordre com Economia i Finances, Defensa, Educació, Portaveu... deixen clar que no hi ha llocs reservats a homes, sinó que les dones poden estar en tot lloc i moment, amb una eficàcia garantida.

Aquesta revolució ha vingut per quedar-se si no és que els resultats electorals donen opció al retorn al passat. Res és definitiu en el món en què vivim, cosa que tot sovint s'oblida. Les conquestes que creiem definitives, segons qui governa, les posa en qüestió i les pot modificar en ben poc temps. Aquesta és una lliçó que hem de tenir present, a l'hora d'anar a votar, en les properes eleccions generals, com després hi hem de pensar en les municipals i les europees.

I en tenim exemples ben recents i palpables, com el qüestionament de la llei d'avortament, o la de la igualtat, la de violència de gènere, etc., que semblava que ningú en plantegés la vigència i continuïtat per anys i anys, i que, en canvi, el tripartit de dretes que governa Andalusia planteja modificar.

En aquest cas, el Consell de Ministres, encapçalat pel president Sánchez, té clar que un dels punts essencials del seu govern i del programa electoral ha de ser blindar tots aquests drets adquirits i avançar per millorar-ne el contingut, i sobretot el compliment. No es pot admetre com a normal que una dona cobri un vint o un trenta per cent menys que un home, per la mateixa feina. O l'existència de discriminació en el cobrament de pensions de viduïtat, o baixes per maternitat no compartida, etc. De fet, necessitaria unes quantes pàgines per reproduir la llarga llista de discriminacions i injustícies que cada dia es produeixen, en persones, pel simple fet de ser dones.

Trobo encertat el lema de «temps de les dones», per deixar clar que estem decidits a posar al dia tot allò que entorpeix la igualtat de gènere, i la igualtat d'oportunitats home-dona, en tot lloc i circumstància. S'ha avançat molt, i cal tenir-ho present, però, com abans he dit, igual que s'ha avançat, es pot retrocedir si arriben a governar partits que consideren una «excentricitat» la discriminació positiva que s'ha implantat en determinats àmbits, com en l'electoral, per part de partits progressistes com el socialista, en el qual impera la llei de la paritat.

Una paritat que té molt camí per recórrer perquè podem veure una llarga llista d'òrgans, organismes i institucions que estan molt lluny d'aplicar-la, i ja no diguem en el món privat, en què ben poques empreses tenen paritat en els seus consells d'administració. Per això és tan important garantir la continuïtat dels partits i els governs que tenen aquesta prioritat dintre dels seus programes electorals. I en el cas del partit socialista, ja no és que ho tingui en el programa sinó que ho ha posat en marxa, en tots els governs on és presents, començant pel govern central, però continuant en els governs autonòmics i parlaments, així com en els ajuntaments. Es «temps de les dones», i entre tots hem de fer possible que ho sigui de veritat.