El contrari de feminisme és ignorància. M'ho diu, divendres, la Marta, madrilenya establerta a Manresa, mentre fem un cafè. Divendres és 8 i és el dia de la dona. Crec que abans era el dia de la dona treballadora i ara és, senzillament, el dia de la dona. La dona total, així en gran. Que ja és hora. Això ho penso jo i m'ho diu també la Marta, que està enfadada. Com moltes dones. Enfadada perquè avui és el «seu» dia i ella no el vol per a res, el seu dia. Quan necessites un dia és que la resta de l'any no ets res, no existeixes. Així estan les coses, amb les dones. I em diu: «i tu, què en penses?». Penso, jo, humilment com a home, que la causa de les dones és tan bestialment universal i de calaix que els que hauríem de sortir als carrers a protestar som els homes. Però no ho fem, precisament, perquè som homes. Perquè si això segueix així és per «culpa» dels homes. És «gràcies» als homes. És perquè als homes... ja ens va bé. És clar que el discurs de la lluita de les dones no és fàcil. I també hi ha dones que no ho posen fàcil. Hi podem ser, els homes? Ens hi volen? Hi hem de ser? Si no hi som... les dones es visibilitzen més? Si hi som, sumem força? I si la vaga és només de dones... com podem ajudar? Ai no! que «ajudar» és paraula tabú -amb raó- en la causa feminista. És que jo ja «ajudo» a casa. Sí, el «meu» home m'ajuda molt. És una joia. Soc una mestressa de casa que té un home a casa que és una joia perquè m'ajuda molt. Renta els plats i fa la barbacoa. Superb. Amb joies així, qui vol ser feminista? Podem ser feministes, els homes? Com és un home feminista? Hem de ser-ho, no ser feminista no és només ignorància, com diu la Marta, és anar en contra d'elles. I si anem en contra d'elles, amic, anem en contra de tot, també de nosaltres. Les botigues no han tancat prou, em diu la Marta. Haurien d'haver tancat totes. L'altre dia van tancar més botigues que avui. Deu ser que Manresa és més independentista que feminista? Les dones no haurien d'haver treballat, avui. Ni treballat, ni fet el dinar, ni anat a comprar, ni cuidat res ni ningú, ni res de casa. Una vaga és una vaga. Amb la Marta parlem de tot. També de les pors, les pors de les dones que es converteixen en malsons quan les que tenen pors són les nostres filles. I aquest és un altre debat, perquè són homes els que fan mal a les dones. I aquí, també, els homes hi tenim molt a fer. Menys dir i més fer. Llegeixo que proposen penjar davantals als balcons. Els balcons seran sempre nostres. Un davantal és una bona metàfora per saber de què estem parlant. De quin és l'abast de la tragèdia, de la desigualtat. Divendres, que era el dia de les dones, als homes ens tocava ser-hi. I quedar-nos-hi al seu costat per sempre. Així és un home feminista. Perquè elles, les dones, ja hi són cada dia. Encara que no sigui el 8.
