El 17 de desembre del 1985, l'Assemblea General de les Nacions Unides va acordar reconèixer el compromís de les persones voluntàries i va decretar la celebració del Dia Internacional del Voluntariat, que es commemora anualment el 5 de desembre.
Un informe referent a l'associacionisme i el voluntariat, realitzat l'any passat per la Generalitat, diu que a Catalunya hi ha entre 23.000 i 25.000 entitats actives que compten amb una implicació directa d'uns 510.000 voluntaris/àries, i amb 1.550.000 persones associades. Tot un capital humà que cal salvaguardar. El voluntariat és un suport fonamental per millorar la qualitat de vida de la col·lectivitat. Com pot comprovar-se, déu n'hi do el nombre de persones compromeses que ofereixen part del seu temps a l'activitat altruista sense rebre cap compensació econòmica. Aquest teixit associatiu ve a ser com un termòmetre social que ens indica la qualitat i la generositat de les persones.
Manresa té un enriquidora xarxa associativa. Més de 200 entitats, centenars de persones voluntàries, i uns quants milers d'associats, configuren un important patrimoni ciutadà. Entitats de tot tipus: culturals, veïnals, esportives, benèfiques, educatives, assistencials, teatrals, juvenils, feministes... Una gran varietat d'entitats amb una àmplia oferta de serveis per a la ciutadania. Un compromís social i cívic, disposat a respondre solidàriament a les necessitats existents. Ciutadans/es actius, entestats a millorar i transformar el seu entorn social més immediat. Gràcies a l'altruisme de tots ells i elles, la ciutat té una energia que no tindria sense la seva valuosa aportació. El voluntariat és una peça fonamental en l'engranatge social per dinamitzar la ciutat en els seus diferents àmbits.
L'activitat dels voluntaris/àries beneficia qui la rep però també satisfà emocionalment qui l'efectua. És un intercanvi de vivències i valors que ajuden a enriquir mútuament el creixement personal.
Incomprensiblement, la inestimable aportació del voluntariat a vegades no és prou valorada, i la seva implicació no és degudament reconeguda per part d'alguns governants.
Mentre que l'activitat festiva, cultural, esportiva o de lleure -per posar alguns exemples- és ben vista i agraïda per l'Administració, altra activitat com la reivindicativa sovint és mal vista i desagraïda. A alguns/es polítics els molesta considerablement haver d'escoltar la música reivindicativa interpretada pels activistes socials. Prefereixen compondre la seva pròpia música, que sona a celestial però que no es correspon amb la realitat social.
La participació reivindicativa no hauria de ser mai un problema per a l'Administració, ans el contrari, s'hauria de percebre com una eina necessària per resoldre els problemes.
Certament, el treball del voluntariat reivindicatiu és feixuc i poc agraït. A Manresa n'hi ha un bon mostrari. Per exemple, quan algú s'atreveix a contradir el discurs oficial pot ser titllat de catastrofista. Quan algú s'atreveix a evidenciar -amb arguments gràfics- que «Manresa, ciutat amiga de la gent gran», no és tan «amiga» com es pretén aparentar, pot ser recriminat de maliciós. Quan algú insisteix amb el seu compromís reivindicatiu, fins i tot, pot ser vetat com a pregoner festiu... no fos cas que aquella miraculosa llum resplendent, tan gentil, clara i pura, s'acabés transformant en una pedregada reivindicativa, tenebrosa i impura.
Malgrat les adversitats (i estupideses) polítiques, cal que el voluntariat persisteixi i no defalleixi en el seu compromís reivindicatiu tan necessari per aconseguir una societat més lliure, més solidària, i més justa!
