La sessió d'ahir del judici del procés va continuar la de dijous, en què un alt comandament dels Mossos va apuntar a Puigdemont (és a dir, al Govern, és a dir, als processats) com a impulsors i executors d'un referèndum prohibit. L'operació consisteix a salvar el soldat Trapero, a qui totes les acusacions apunten com l'home (i el cos policial sota la seva responsabilitat, per tant) que va donar cobertura armada als fets que es jutgen a Madrid. Aquesta mateixa setmana, l'exmajor tindrà l'oportunitat de consolidar la tesi ja descrita pels seus subordinats, sempre que no faci ús del seu dret a no declarar perquè està en espera de judici a l'Audiència Nacional. Aquesta setmana haurien d'arribar també les declaracions de Santi Vidal i Carles Vives Pi-Sunyer, alguns dels alts responsables intel·lectuals de l'estratègia (?) que havia de dur a la independència fallida. I la setmana que ve començaran a aterrar al Suprem guàrdies civils a dojo, com desembarcats d'un altre Piolín amb intenció, no d'aturar l'1-O a cops de porra, sinó de rematar el procés amb signes «evidents» de violència. Fins i tot al judici (i assumint la no gens òbvia imparcialitat d'un procés clarament polititzat), les bases independentistes són inferiors en nombre a les de l'Estat. I el que és encara menys encoratjador per a l'independentisme: la voluntat d'usar la força com a element dissuasiu és exclusiva del rival.
