Ens queixem de treballar massa hores, de les condicions laborals, dels pocs dies de descans i les poques vacances que tenim? No dic que una part de la gent no tingui raó?però la qüestió és queixar-se. Us demanaria de donar un cop d'ull al vostre veïnat, a la vostra ciutat. Qui escombra els carrers de matinada, qui recull les deixalles a trenc d'alba, qui obre el seu establiment sense un dia de descans?
-Els immigrants ens prenen la feina! Bé, són feines altament qualificades i amb cobertura de seguretat social molt àmplia. Tenen horaris pensats per a la conciliació familiar i amb els descansos setmanals establerts. Són aquelles feines que tot «autòcton» (si és que encara té sentit aquesta paraula, perquè ningú és realment autòcton ni ningú és forà) voldria fer i per això hi ha aquesta recança latent contra la «saturació» d'immigració.
Us posaré un exemple del top 10 de feines més envejades: serveis de neteja municipals, escorxadors, recol·lecció d'aliments de conreu extensiu, servei de neteja a particulars, restauració oberta 24/7, botigues de queviures 24/7, construcció, servei de neteja industrial a fàbriques de motors, mineria, plantes de reciclatge de la brossa general. I la llista podria ser molt més llarga.
Hem oblidat que «el nostre avi se'n va anar a Cuba» i a altres països a buscar el pa que no tenien a casa nostra. Aquestes feines que he anomenat són les que nosaltres (els autòctons) fem als països nòrdics si no tenim opció de treballar en una feina qualificada. Tots ens movem per necessitats i tots fem el que bonament podem. Intentem mirar l'altre com a un mateix. Si estiguéssim fora voldríem tornar a casa per Nadal; el mateix passa amb l'Any Nou xinès o la festa de l'Eid musulmana. Potser tenim fesomies diferents, però l'essència és la mateixa; per tant, si mirem l'altre amb odi crearem una resposta d'odi. Ningú pren la feina a ningú, és la supervivència la que empeny a actuar.
Recordo quan mon pare es va fer molt mal a l'esquena treballant, va anar al metge i el metge no li va voler donar la baixa perquè «els immigrants venen aquí a fer pànxing»... Sincerament, treballar 12 hores picant pedra a 300 metres sota terra no crec que sigui fer pànxing
Altres companys de la meva infància tenen pares metges, enginyers o mestres, jo soc filla d'un miner i una mestressa de casa i estic superorgullosa de ser-ho!
Crec que la feina no ens defineix com a éssers humans, sinó l'actitud amb la qual afrontem el dia a dia i el que aportem de bo a la nostra societat. Això no és una competència, senyores i senyors, és una comunitat en la qual ens hem de donar suport els uns als altres!
- I a tu, et prenen la feina?
