14 de març de 2019
14.03.2019

No tot s'hi val

13.03.2019 | 22:46

Ja fa uns dies vàrem conèixer la notícia de l'absolució de les 41 persones de Catalunya Caixa de tots els fets que se'ls acusava. Per als que hi érem va ser un descans després de 7 anys de procés judicial difícil i complicat. Recordo fa 3 anys aproximadament quan es va obrir el judici oral i vàrem rebre tots els acusats la notificació per dipositar la fiança solidària de més de 9 milions d'euros. No van ser moments fàcils ni tranquils però havíem de seguir endavant, amb les nostres feines, les nostres vides... sabent com sabíem que no havíem fet res malament .

Els que veníem de Caixa Manresa, encara enteníem menys la situació perquè estàvem acusats quan només vam estar uns mesos formant part del consell d'administració de les 3 caixes fusionades, prenent les decisions que pertocava i sense cap advertiment per part dels responsables jurídics de l'entitat financera. Els de Caixa Manresa, persones de diferent trajectòria personal i professional més que contrastada, teníem el convenciment que aquell projecte de la nova caixa tiraria endavant positivament.

De l'àmbit del món local hi érem diverses persones que proveníem de diferents «escuderies» polítiques i quan va obrir-se el judici, ara fa dos anys aproximadament, es van generar reaccions de tot tipus. De fet, els polítics sempre estem en el punt de mira...

El dia 5 de març passat s'acabava el termini perquè les acusacions presentessin recurs a la sentència absolutòria del tribunal i vàrem tenir una altra alegria sabent que cap de les acusacions presentaria recurs a les altes instàncies. Finalment, això s'ha acabat!

I jo esperava, ingenu de mi, que algun representant del PDeCAT estigués a l'alçada i, igual que en el seu moment van demanar en un ple del Consell Comarcal del Bages el «meu cap», políticament parlant, ara reconeixerien que es van precipitar o equivocar fent seves les paraules de la fiscalia. És curiós que estaven preocupats per mi, suposo pel fet de ser del PSC, i no ho estaven pel Sr. Francesc Iglesias o la Sra. M. Antònia Trullàs, entre d'altres, que eren del seu partit polític. No sé ni si es van preocupar o ni tan sols si els van acompanyar en aquest temps difícils.

Sempre he estat una persona que accepta les disculpes i entén que tots ens podem equivocar, però avui haig de dir, amb tristesa, que la Sra. Ivet Castaño (responsable del PDeCAT al Bages ) i el Sr. Joan Torres (llavors portaveu al Consell Comarcal del Bages) m'han decebut personalment i políticament. No tot s'hi val per destruir un adversari polític, si entenem que la presumpció d'innocència l'hem de posar al davant i, fins que no hi ha sentència ferma, respectar l'adversari. I el mateix podria dir dels portaveus dels grups municipals de Castellgalí d'ERC i CiU a l'Ajuntament de Castellgalí. Quina confiança generem amb actuacions fora de lloc...

En fi, content per mi i per totes les persones que han estat absoltes d'unes acusacions que no eren certes, com s'ha demostrat, seguiré treballant honestament a la política local i comarcal per aconseguir que avancem cap a una societat millor i on els responsables polítics estiguin a l'alçada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Consulta l'exemplar d'avui

Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper. 

 
L'últim El més llegit