Tal dia com avui del 1979 es complien sis setmanes des que els treballadors de l'empresa Cárnicas Badia, de Cardona, van decidir tancar-se dins la fàbrica per expressar el seu malestar laboral i també per impedir que la direcció extragués de les instal·lacions mobiliari, materials o equipaments susceptibles de servir per respondre dels deutes que acumulaven. Eren anys durs, de crisi econòmica en molts sectors, en els quals els expedients (avui anomenats ERO) de reducció de plantilla o d'extinció total per cessament d'activitat, se succeïen, i el paraigua de l'Estat era molt lluny de tenir les dimensions actuals per als qui es quedaven sense feina. Els sindicats estaven en peu de guerra i el seu llenguatge era bel·licós contra el sector empresarial: «L'actuació de l'empresa (el seu tancament, provocació de l'atur, manca d'inversions, acomiadaments) avui obeeix a una actitud generalitzada de la patronal del país», afirmava un comunicat del comitè d'empresa i de Comissions Obreres, que estaven tramitant una querella criminal contra els empresaris pel presumpte delicte d'atemptrar contra la seguretat i l'estabilitat en la feina.