M'han regalat una llibreta amb la coberta de color verd i amb una inscripció que hi diu: «Fes més de tot allò que et fa feliç... i fes-ho sovint». La proclama és una obvietat però tot i ser capaços d'identificar què és un instant joiós -un vermut amb els amics, escalfar-te amb el primer sol de la primavera, que les criatures se'n vagin a dormir sense remugar...- ens costa destinar temps només a estar bé. D'aquí a quatre dies, el 20 de març, comença la primavera i se celebra el Dia Internacional de la Felicitat, i és un doble pretext meravellós per revisar el cronograma del 2019 i veure quina mitjana de temps hem destinat a ser feliços. Si la paraula us sembla naïf, canvieu-la per riure, viure, no fer res o la que més us agradi. El que importa és l'exercici. Feu-ne els càlculs, comproveu-ne els resultats i no us deprimiu, si us plau, perquè la desesperació genera infelicitat que farà la bola més grossa.

Aplaudeixo que Vilafranca del Penedès destini la segona edició del festival de pensament VilaPensa a parlar de la felicitat. El seu coordinador, Jordi Sàbat, reivindica que es reconegui la rellevància de la felicitat i el benestar com a aspiracions universals de l'ésser humà i, per tant, que es valori la importància de la seva inclusió en les polítiques de govern. Ara que s'acosten eleccions els aspirants a capitanejar les administracions públiques es podrien plantejar la posada en marxa d'una regidoria de mesurament de la felicitat. Al capdavall, els car-rers nets, un transport públic eficient i una recollida d'escombraries ben organitzada són qüestions bàsiques d'ordre públic, però la felicitat és una altra cosa; va més enllà. És el que reclama el pacient que, ingressat en un hospital, es queixa tot i tenir calefacció, menjar a la safata i canvi de llençols diari.

Som a anys llum d'esdevenir el regne de Bhutan, que, perdut a les muntanyes de l'Himàlaia, és considerat un dels indrets més feliços del planeta. Per a ells la felicitat és més important que l'economia i n'han fet seu el mantra: un bon pensament, una bona paraula, una bona acció. Podríem ser més modestos i començar identificant quines són les nostres principals fonts de satisfacció tot i saber-nos infeliços. Si us sentiu profundament abatuts, tristos i, fins i tot, miserables, i necessiteu una estona vagarosa al sofà, mireu-vos la sèrie After life, protagonitzada per l'actor Ricky Gervais, que relata com afronta el dol per la mort de la seva dona. Amb un to agre i, en alguns moment passat de voltes, arribareu a la conclusió que la felicitat és bonica encara que sigui la dels altres. Hi ha escenes delirants i una, en particular, de deliciosa en què es recorda aquesta dita que moltes cultures han fet seva: «Una societat madura quan els vells planten arbres a l'ombra dels quals saben que mai s'asseuran».