Si l'Escola de Tennis del Club Tennis Manresa ha estat una escola de vida per a molts manresans i manresanes, bagencs i bagenques, en Pere Muxí Graell ha esdevingut el pare tennístic per a molts de nosaltres.
De bon fer, pacient, resilient, i sobretot amb ganes d'ensenyar aquest esport al llarg de més de 40 anys al club, «gaudint» a peu de pista del rigorós fred o la intensa calor del Pla de Bages durant hores i hores. La seva pista, la «6», per a ell era el seu petit país.
Allà, el Pere disposava i exercia el seu mestratge sempre sabent fer-nos passar una estona de bon gaudi amb aquell somriure i mirada sorneguera que desprenia. I una bona estona significava també fer-nos fer -si així ens ho mereixíem- unes voltes « en cuclillas» per la seva pista o tastar una de les seves exigents sessions de reflexos davant de xarxa.
Com a director de l'Escola de Tennis, des del 1996 va saber estructurar-la i donar-li, per primera vegada a la història del tennis manresà i bagenc, una visió competitiva de gran nivell, sense oblidar la base com a esport de lleure per als més menuts, i creant un planter cohesionat de monitors.
El Pere va començar al nostre club també des de la base a principi dels 70, fent de jove aplegapilotes i de «pister», però de seguida va mostrar facilitat per al toc de raqueta i amb el seu bon canell sabia fer-te moure pels quatre costats de la pista. Assolí el títol de monitor nacional i s'integrà com un soci més en els equips que representaven el nostre club per Catalunya.
Al Tennis, al seu club, en definitiva, el Pere va fer-se la seva vida, allà va conèixer la seva parella, la Dolors, i es feia estimar entre monitors i la resta de companys i companyes del club.
Ens queda per sempre el reconeixement merescut que els socis li vàrem fer per la seva jubilació el 2016, i l'homenatge que els seus tennistes li vàrem retre -amb passadís de raquetes inclòs- a final del 2017 a peu de pista. Com no podia ser d'una altra manera, a peu de la seva «6», batejada amb el seu nom per sempre.
