Estudis de mercat, enquestes de valoració, tècniques de venda, publicitat... Abans de treure un producte al mercat, la majoria d'empreses han fet un treball previ ingent per assegurar-ne la viabilitat i que tindrà una mínima sortida. Alguns estudis i informes que el precedeixen són obligats per llei; d'altres, de collita pròpia per afinar més el tret. El més cridaner de tot plegat és que, dins de la normativa requerida, que va de la que dicta com s'ha d'etiquetar un aliment a la que regula com s'han de comercialitzar els ous de les gallines criades a l'aire lliure, per posar dos exemples, no s'hi inclou l'exigència de la informació que asseguri que les restes que generi aquell producte tindran un impacte mediambiental mínim. Una amanida envasada en plàstic, un iogurt, un formatge... (ho confesso, jo en compro). Entre tots els requeriments per portar-los al mercat hauria de ser obligatori que hi constés la garantia que aquell producte no tindrà cap efecte irreversible en el medi ambient (una canya de plàstic triga 500 anys a descompondre's). Estem farts d'escoltar que el plàstic s'està carregant els mars i oceans. L'empresa pot garantir que l'envàs amb què comercialitza el seu producte és biodegradable? No? No pot? Doncs, fora. Al final, un acaba pensant que tota la normativa, en el fons, és una cortina de fum per tapar el que realment caldria regular, el que de veritat és nociu, el que no es regula.
