17 de març de 2019
17.03.2019

De la paraula a la bala

17.03.2019 | 00:27

A veure si els sona. «La immigració en massa ens privarà dels nostres drets». «Hem d'acabar amb la immigració i deportar els invasors que viuen a la nostra terra». «No és només qüestió de prosperitat, sinó de supervivència». Són frases escrites per Brenton Tarrant, que va matar desenes de persones en dues mesquites de Nova Zelanda després d'entrar-hi armat amb un fusell metrallador. El terrorista va deixar un manifest en què s'arrenglerava amb el supremacisme blanc i amb l'odi a la immigració musulmana. No tan sols el país, sinó el món sencer, es va commocionar davant aquestes massacres de Christchurch que l'autor va retransmetre en vídeo per Internet.


L'acció del terrorista és esgar-rifosa i afortunadament excepcional, totalment fora de la normalitat. En canvi, les frases que hem reproduït al principi no en són, d'excepcionals. Al contrari: s'estan normalitzant fins a la banalització. Les trobem, amb major o menor cruesa, més o menys adornades o despullades, en els manifestos i en les declaracions de l'extrema dreta que es troba en fase ascendent a molts països occidentals, començant pels Estats Units, on el seu president parla de la immigració (en aquest cas, la que arriba de Mèxic) en termes d'una «invasió» que al mateix temps associa amb delinqüència, i de la qual vol protegir-se amb el famós mur. De la Casa Blanca arriba a Europa un vent d'extremisme que infla veles predisposades.


Agafar una metralladora i entrar a la mesquita a matar musulmans en nom de la raça blanca no és tan diferent que entrar en una sala de festes de París a matar «infidels» en nom de la religió «veritable», o posar bombes, o estavellar avions, en nom de qualsevol gran causa. S'arriba a aquests extrems des de posicions mentals que donen preeminència al fet que tots perta-nyem a la mateixa Humanitat, per damunt de les adscripcions racials, religioses, nacionals o ideològiques. S'arriba a aquesta perversió terrible per un camí que passa per negar als «altres» el dret a l'existència, per negar el valor suprem de la seva vida per damunt de qualsevol altra consideració, per negar el reconeixement de la igualtat fonamental dels humans.


Presentar qualsevol grup en termes d'«invasió» i d'amenaça a la «supervivència» no equival a exigir la liquidació física de les persones que hi pertanyen, però és el primer pas, un pas que es fa constantment amb massa lleugeresa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Consulta l'exemplar d'avui

Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper. 

 
L'últim El més llegit