En el recurrent debat sobre els fins i els mitjans de vegades s'oblida que els mitjans emprats determinen en gran mesura els resultats aconseguits. Tant se val com siguin de bones les intencions, si per portar-les a terme s'utilitzen mitjans perversos el resultat serà igualment pervers, i l'excel·lència del propòsit serà una mala excusa.

Per exemple, moltes dictadures es presenten a elles mateixes com una solució provisional per a un moment de crisi social i política, només per restablir l'ordre, però després no abandonen el poder ni amb fum de sabatots. Negar la democràcia és la pitjor manera de defensar-la.

De qui assoleix el poder per l'espasa cal esperar-ne la tendència a mantenir-s'hi per l'espasa. De qui hi arriba a través de la mentida sistemàtica no es n'estranyarà que continuï mentint fins a la fi dels seus dies de governant. Qui guanya eleccions amb diners procedents de la corrupció i de la il·legalitat difícilment deixarà de ser corrupte i de saltar-se la llei quan tingui els ressorts de l'administració al seu servei.

És cert que persones honestes han estat abduïdes pel monstre i s'han transformat en tramposes i aprofitades, però el cas contrari, el dels tramposos que es tornen honestos quan governen, és francament inusual.

Igualment, la manera de fer dels polítics a dins del seu partit és una pista de com governaran, ja que guanyar el control de l'organització és un pas previ indispensable. És una part bàsica dels mitjans emprats per assolir el poder. Qui arriba al capdavant del seu partit sumant consensos, transformant les diferències en diàlegs sense línies vermelles, és possible que porti aquesta manera de fer al govern si arriba a exercir-lo. Qui guanya el lideratge del partit tallant caps, triturant dissidències, dictant condemnes d'ostracisme, és força probable que actuï de la mateixa manera si arriba a tenir firma al diari oficial.

Aquests dies veiem com roden caps i es dicten expulsions a les tenebres exteriors en la confecció de les llistes electorals. Qui més qui menys, passa comptes. Hi ha revenges, càstigs, defenestracions, cobrament de factures, imposicions contra l'opinió de les bases. Francament, de partits incapaços d'integrar el seu pluralisme intern no en puc esperar que integrin els conflictes d'un país.