El que s'està gestant aquesta setmana al Tribunal Suprem de Madrid amb l'inici de les declaracions dels agents de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional que van participar en les operacions del 20-S i l'1-O és un nou concepte de violència. Ni més ni menys. I pel que he pogut veure i sentir, les protestes de les armilles grogues a París els últims dies, sobretot en un lloc tan emblemàtic com el Camps Elisis, els fets a França ja es deuen considerar una guerra civil perquè res del que s'ha vist no va passar aquí. No sé si heu tingut oportunitat de veure'n imatges. Que un agent, bregat com se suposa que deu estar en mil i una operacions per aturar lladregots, corruptes i fins i tot potser algun assassí i esclarir ves a saber quin crim, digui al Suprem que la cara dels manifestants davant la seu d'Economia el 20-S «denotaven violència, molta ràbia» i que «hi havia un ambient molt agressiu», fa riure, la veritat, si no es tractés d'un procés pel qual hi ha uns acusats, polítics i dirigents socials, que s'hi juguen un munt d'anys de presó. Que un altre digui que l'1-O els van llançar cadires en dos llocs i que en un, a Sant Esteve Sesrovires segons va precisar, havien tirat una substància lliscant al terra (el famós i polivalent Fairy, se suposa) ja és còmic. Si la jugada els surt bé, el concepte de violència quedarà tan devaluat que perdrà el seu veritable significat. Pura banalització,SGAG
